Res com açò: recolzada cadira
A la paret, la cadira de corda,
I veure entrar, un per un, els vaixells,
I oir els crits de les pescateres.
Res com açò: el got del vi i la nit
Que duu un mantell foradat per la sal
I entra, amb breu pas de mesurades síl·labes,
I crema un foc a les malmeses torres.
Res com açò: Montgó, vinyes i parres,
Que arribarà, creuant la mar, els segles,
I florirà d’enyor a Formentera.
Res com açò: mirar qui passa, veure,
Des del carrer, una amable veïna,
I a la foscor es perden les parelles.
Vicent Andrés Estellés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada