Deixa'm dir en la meva defensa
Que trobar-te aquí no estava a l'agenda
Que tinc més que coll avall que això de tu, de mi
Que res: que era remoure la merda
Sé que no em convenç, que és perdre el temps
Que no vals ni un dels segons que encara tinc
Que l'amor, amb tu, com més lluny, més bonic
Citant Mercè Rodoreda
2.a.
Que trobar-te aquí no estava a l'agenda
Que tinc més que coll avall que això de tu, de mi
Que res: que era remoure la merda
Sé que no em convenç, que és perdre el temps
Que no vals ni un dels segons que encara tinc
Que l'amor, amb tu, com més lluny, més bonic
Citant Mercè Rodoreda
1.b.
“Et diré una cosa encara que no te la creguis: no he tingut mai amors. O potser no me'n recordo. L’amor és com les magnòlies: molta olor mentre són a la branca, però si les culls se’t tornen negres el temps de bufar un misto. L’amor, com més lluny, més bonic “El parc de les magnòlies”, Semblava de seda i altres contes.
Deixa'm dir en la meva defensa
Que trobar-te aquí no estava a l'agenda
Que m'agrada caminar de nit, carrers petits
Hi ha màgia en la cosa de perdre't
Dius: em puc quedar una estona amb tu?
I somric perquè se't veu d'una hora lluny
Si fas nosa no ho has mai de preguntar
Això s'ha de saber veure
Citant Mercè Rodoreda
Que m'agrada caminar de nit, carrers petits
Hi ha màgia en la cosa de perdre't
Dius: em puc quedar una estona amb tu?
I somric perquè se't veu d'una hora lluny
Si fas nosa no ho has mai de preguntar
Això s'ha de saber veure
Citant Mercè Rodoreda
2.b.
“Tot el dia fureteja pel parc, sobretot quan comença a fosquejar, i jo, que pateixo del cor... hi tinc una bombolla d'aire; fa glop-glop... Quan fa glop-glop a poc a poc, no passa res, però quan ho fa de pressa... m'ofego com un condemnat. “El parc de les magnòlies”, Semblava de seda i altres contes.
3.a.
Deixa'm dir que encara no estic bé
I que intento no passar pel teu carrer
I que hi ha cançons que salto molt sovint
Ets tu, record per tota la vida
Deixa'm dir que encara no soc jo
Que ara em falta temps per endreçar-te a lloc
Que només hi ha vida si la vius a poc a poc
Citant Mercè Rodoreda
3.b.
“la vida perquè sigui vida, s’ha de viure a poc a poc. (...) Em vaig haver de fer de suro per poder tirar endavant, perquè si en comptes de ser de suro amb el cor de neu, hagués estat, com abans, de carn que quan et pessigues et fa mal, no hauria pogut passar per un pont tan alt i tan estret i tan llarg. La plaça del Diamant
4.a.
Deixa'm dir en la meva defensa
Que trobar-te aquí no estava a l'agenda
Que a vegades, surto així, del plan conèixer gent
Que funciona. Hauries de veure
Com he anat guanyant soltura
Com he esporgat pors paralitzants, gegants, i tant
Les coses importants són sempre les que no ho semblen
Citant Mercè Rodoreda
4.b.
“Tot mossegant la carn ensucrada i dura del préssec i sense mirar-me, em va dir: les coses importants són les que no ho semblen.” Quanta, quanta guerra
5.a.
Deixa'm dir que encara no estic bé
I que intento no passar pel teu carrer
I que hi ha cançons que salto molt sovint
Ets tu, record per tota la vida
Deixa'm dir que encara no soc jo
Que ara em falta temps per endreçar-te a lloc
Que ara tot és fràgil, tot tremola
Tinc una autoestima en construcció.
5.b.
Jo soc allò que es deixa, allò que fuig i passa:
l'oreig entre les fulles, I'estel que ha desistit,
el doll que riu i plora i aquella tendra massa
dels xuclamels que aturen un instant més la nit.
“Plany de Calipso” Agonia de llum
6.a.
Deixa'm dir que hauria estat pitjor
Que era un gran deliri aquella set d'amor
Quan et llances a estimar i surts escaldat, què fas?
Has de canviar de manera
Deixa'm dir que encara no soc jo
Que ara em falta temps per endreçar-te a lloc
Que només hi ha vida si la vius a poc a poc
Citant Mercè Rodoreda
6.b.
“Tot ho dono per ben viscut, perquè ara sé que a la vida tot fa bé, el bo i l’advers, i no ho dic perquè sigui optimista, que no ho soc, sinó per una voluntat de supervivència i un cert sentit de l’humor que són els que han permès salvar-me.” MERCÈ RODOREDA
