diumenge, 23 de gener del 2011

Les veus de Canigó


Enguany es compleixen cent vint-i-cinc anys de la publicació de Canigó, poema èpic de la Renaixença catalana. Per celebrar aquest aniversari la Fundació Jacint Verdaguer ha organitzat una lectura polifònica del poema que es podrà seguir cada dia a través d’Internet. Dijous passat va començar aquesta proposta d’ascensió a la muntanya mítica, la qual no acabarà fins a finals del mes de maig. Durant cent vint-i cinc dies, posaran veu al poema cent vint-i-cinc veus, conegudes i anònimes. D’entre les primeres destaquem alguns nom com Gerard Quintana, Albert Om, Perejaume, Cinta Massip, Maria del Mar Bonet, Francecs Parcerisas, Toti soler, Joan Lluís-Lluís, Carles Duarte, Teresa Rebull, Josep- Maria Terricabres, Enric Casasses, etc.

Una muntanya, un poema, una pàtria, un futur.

dimecres, 12 de gener del 2011

Obsolescència programada

De menuda pensava que el temps era elàstic, infinit. L'estiu era més llarg i setembre mai arribava. El temps dels cucuts i les cigales donava pas al de les móres d'una manera subtil. Tot durava més. Aquesta percepció subjetiva de l'existència ha arribat a preocupar-me fins al punt de qüestionar si la durada dels objectes depenia del meu punt de vista. Si ara setembre arriba veloç, sense avisar, o si una peça de vestir dura una temporada, pense que la meua visió és distorsionada o la meua voluntat és capriciosa. Després de veure aquest documental dirigit per l'alemanya Cosima Dannoritzer i produït per Media 3.14 i Article Z, en coproducció amb TV3, TVE i Arte France, entenc que no sóc jo qui tiba la corda del temps o malbarata els estalvis en comprar productes de vida extremadament efímera. Ara sé que l’Obsolescència Programada és l’escurçament deliberat de la vida d’un producte per incrementar-ne el consum. Em pregunte però, si el meu temps d'estiu també està sotmés a aquesta llei comercial. Si aquest envelliment prematur farà que el meu temps finalitze abans del termini d'amortització natural.
Sé el motiu pel qual la meua primera impressora va tenir una longevitat superior a la segona. Sé per què la segona impressora em va resultar més econòmica que la càrrega de tinta. Però encara no sé què farem amb el nostre temps incandescent ni com escometrem la seua desamortització. Vull un gener sense rebaixes, vull un estiu de cigales...tot i el seu so estrident.

dimarts, 11 de gener del 2011

11

11 de l'1 de l'11

Avui tampoc no me n'he pogut estar d'escriure aquesta data, per una altra banda, com totes, singular.

diumenge, 2 de gener del 2011

Tirantiana


La mà que va arrencar de soca-rel per on anava cosit el full al volum enquadernat no coneixia la transcendència d’aquell fet. Ací i ara, en les circumstàncies actuals, nosaltres no sabem quin fou el motiu de l’arrabassada, ni tampoc si en va ser l’únic, de fulls esporgats. D’aquella heretgia, aquest miracle.

Ni el manuscrit de Tirant lo Blanc que Joanot Martorell va vendre el 1464 a Martí Joan de Galba, ni la còpia que aquest va encarregar el 1490 per a l’edició prínceps realitzada a València, han arribat als nostres dies. En canvi, un full manuscrit, amb lletra gòtica del segle XV, d’una segona còpia atribuïda a Martorell, ens arriba gràcies a aquella mà que va decidir, ves a saber per què, arrencar-lo i fer un plec. Es va reutilitzar, plegat per la meitat, com a carpeta per a guardar els documents d’un procés judicial, relacionat amb la família Lloris, concretament “del hereu e usufructuari de mossèn Johan de Loriz, cavaller, contra lo noble don Pero Maça de Liçana”, inciat l’11 d’octubre de 1454.

El full manuscrit, que és una part dels capítols 407 i 408 del Tirant, el teniu digitalitzat i transcrit. Encara esteu a temps però, de poder anar més enllà de la virtualitat perquè és una de les joies literàries de l'exposició commemorativa de l'Any Joanot Martorell que, sota l'epígraf Joanot Martorell i els literats valencians del segle XV, organitza la Biblioteca Valenciana i la Direcció General del Llibre, Arxius i Biblioteques a Sant Miquel dels Reis fins el dia 19 de gener.

A més a més, si visiteu l'exposició tirantiana, hi podreu contemplar els tres exemplars de l'incunable de 1490 que es conserven actualment a la Universitat de València, a la British Library de Londres i a la Hispanic Society de Nova York, entre d'altres perletes.

Cartell de l'exposició de Manuel Boix

dissabte, 1 de gener del 2011

1

1 de l'1 de l'11.

No m'he pogut estar d'escriure aquesta data.