MOTS ENDEBADES
"El Montgó a l'alba"
Però tu sobrevius, sempre perdures.
Quan encara murmuren les estrelles,
la teua veritat tremola als llavis
de tots els santuaris de l'altura.
Les meues hores són els teus mil·lennis.
En el nom d'unes aus que semblen moure
l'edat del sol a més serenes danses
salves un món que no té qui l'habite.
Isidre Martínez Marzo, Hostes.
Barcelona: Proa, 2006, p. 28
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada