La meua pètria presència, ... acompanya eternament les vostres emocions.
Aquestes entren i surten pels badalls de les roques, per les petites tiges de
les herbes, pels arrels i les fulles dels arbusts.
Entre vosaltres i jo, habitants dels pobles i llogarets, masos i
casetes on la meua silueta retallada al cel és omnipresent, hi ha un continu
intercanvi tel·lúric. La meua carena que veieu com el llom com el llom d’un
enorme animal adormit, el cim que anomeneu Cap Gros i la Plana a l’est que com
gran pota allargassada s’enfonsa en la mar, tots els accidents que formen el
meu cos soberg, són part intrínseca de la vostra vida. En són vigies permanents
i des d’ells i a través d’ells us arriba la màgica placidesa que emana del meu
rocam en contacte amb la mar i amb el cel. A les meues parets que canvien de
color en els diferents moments del dia, han quedat encastades les imatges del
vostre viure. Per això un magnnetisme dolç ens uneix.
Carme Miquel: La mel i la fel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada