diumenge, 2 d’abril del 2023

CITANT MERCÈ RODOREDA. ELS AMICS DE LES ARTS

1.a. 
Deixa'm dir en la meva defensa
Que trobar-te aquí no estava a l'agenda
Que tinc més que coll avall que això de tu, de mi
Que res: que era remoure la merda
Sé que no em convenç, que és perdre el temps
Que no vals ni un dels segons que encara tinc
Que l'amor, amb tu, com més lluny, més bonic
Citant Mercè Rodoreda

1.b.

Et diré una cosa encara que no te la creguis: no he tingut mai amors. O potser no me'n recordo. L’amor és com les magnòlies: molta olor mentre són a la branca, però si les culls se’t tornen negres el temps de bufar un misto. L’amor, com més lluny, més bonic “El parc de les magnòlies”, Semblava de seda i altres contes.


2.a.
Deixa'm dir en la meva defensa
Que trobar-te aquí no estava a l'agenda
Que m'agrada caminar de nit, carrers petits
Hi ha màgia en la cosa de perdre't
Dius: em puc quedar una estona amb tu?
I somric perquè se't veu d'una hora lluny
Si fas nosa no ho has mai de preguntar
Això s'ha de saber veure
Citant Mercè Rodoreda 

2.b. 
“Tot el dia fureteja pel parc, sobretot quan comença a fosquejar, i jo, que pateixo del cor... hi tinc una bombolla d'aire; fa glop-glop... Quan fa glop-glop a poc a poc, no passa res, però quan ho fa de pressa... m'ofego com un condemnat. “El parc de les magnòlies”, Semblava de seda i altres contes. 

3.a. 
Deixa'm dir que encara no estic bé 
I que intento no passar pel teu carrer
I que hi ha cançons que salto molt sovint 
Ets tu, record per tota la vida 
Deixa'm dir que encara no soc jo 
Que ara em falta temps per endreçar-te a lloc 
Que només hi ha vida si la vius a poc a poc 
Citant Mercè Rodoreda 

3.b. 
“la vida perquè sigui vida, s’ha de viure a poc a poc. (...) Em vaig haver de fer de suro per poder tirar endavant, perquè si en comptes de ser de suro amb el cor de neu, hagués estat, com abans, de carn que quan et pessigues et fa mal, no hauria pogut passar per un pont tan alt i tan estret i tan llarg. La plaça del Diamant 

4.a. 
Deixa'm dir en la meva defensa 
Que trobar-te aquí no estava a l'agenda 
Que a vegades, surto així, del plan conèixer gent 
Que funciona. Hauries de veure 
Com he anat guanyant soltura 
Com he esporgat pors paralitzants, gegants, i tant 
Les coses importants són sempre les que no ho semblen 
Citant Mercè Rodoreda 

4.b. 
“Tot mossegant la carn ensucrada i dura del préssec i sense mirar-me, em va dir: les coses importants són les que no ho semblen.” Quanta, quanta guerra 

5.a.
Deixa'm dir que encara no estic bé 
I que intento no passar pel teu carrer 
I que hi ha cançons que salto molt sovint 
Ets tu, record per tota la vida 
Deixa'm dir que encara no soc jo 
Que ara em falta temps per endreçar-te a lloc 
Que ara tot és fràgil, tot tremola 
Tinc una autoestima en construcció. 

5.b. 
Jo soc allò que es deixa, allò que fuig i passa: 
l'oreig entre les fulles, I'estel que ha desistit, 
el doll que riu i plora i aquella tendra massa 
dels xuclamels que aturen un instant més la nit. 
“Plany de Calipso” Agonia de llum 

6.a. 
Deixa'm dir que hauria estat pitjor 
Que era un gran deliri aquella set d'amor 
Quan et llances a estimar i surts escaldat, què fas? 
Has de canviar de manera 
Deixa'm dir que encara no soc jo 
Que ara em falta temps per endreçar-te a lloc 
Que només hi ha vida si la vius a poc a poc 
Citant Mercè Rodoreda 

6.b. 
“Tot ho dono per ben viscut, perquè ara sé que a la vida tot fa bé, el bo i l’advers, i no ho dic perquè sigui optimista, que no ho soc, sinó per una voluntat de supervivència i un cert sentit de l’humor que són els que han permès salvar-me.” MERCÈ RODOREDA

CORAL ROMPUT. VICENT ANDRÉS ESTELLÉS





divendres, 29 d’abril del 2022

L'Aiguadolç

 


 


Bell Aiguadolç -aigua dolça-,

vols dir-me qui t'ha encantat?

És la bellesa d'Orient

o la blavor de la mar?

 

Fonteta que al sòl aflores

com diamant,

com el fruit que en la flor mostra

una goteta de mel.

Eres dolça entre la sal

que et deixa

la mar brava que es retira

en les calmes de gener;

eres flameta votiva

que pren foc del sol naixent.

Captiva nereida eres

del tossal,

que sospira

amb llagrimetes d'estrels.

La teua lluor tan clara

et fa semblant, per miracle,

a un gran lliri de plata.

I la mar, per encensar-te,

et llença pulveritzada,

rutilant,

l'escuma del seu onatge.

Aiguadolç, fonteta amiga,

voreta del toll salat,

vols dir-me qui t'ha posat?

 

Ibars i Ibars, Maria, Poemes de Penyamar (p. 65-66)

Constatació

 


A Dénia m'agrada viure

vora mar, sens dany ni risc;

sentir les flairoses brises

alleujant el sol d'estiu;

gojar les nits estrelades

-diamants en fosc safir-:

d'entre cormulls de maragdes

sostraure el més dolç raïm,

rebre ruixades d'Història

dels indrets més en oblit;

de la hidalga ciutat clara,

l'alta amor que al cor reviu...

...I de l'amatent Montgó,

el perenne i franc somrís.

 

Ibars i Ibars, Maria, Poemes de Penyamar (p. 76)

MOTS ENDEBADES "El Montgó a l'alba"

 



MOTS ENDEBADES

"El Montgó a l'alba"

 

Però tu sobrevius, sempre perdures.

Quan encara murmuren les estrelles,

la teua veritat tremola als llavis

de tots els santuaris de l'altura.

 

Les meues hores són els teus mil·lennis.

 

En el nom d'unes aus que semblen moure

l'edat del sol a més serenes danses

salves un món que no té qui l'habite.

 

Isidre Martínez Marzo, Hostes. Barcelona: Proa, 2006, p. 28


 

El vell Montgó (fragment)

 



El vell Montgó es desperta

el sol badalla per dalt la Plana

com un peix d'argent

va penetrant Segària endins,

la llum dibuixa l'Aitana.

 

La mar es torna daurada

les barques pentinen l'alba,

és el millor regal dels déus

etern vigilant

del meu país acaronat pel mar.

 

Juguen els eriçons

amb els escarabats

per enmig del fenoll marí.

L'aranya de la creu

espanta un alacrà

corrent per l'herba de Sant Blai.

 

La llengua de cavall

creix entre els margallons

s'amaguen les perdius

i la colobra acaça un falciot

a l'ombra d'un llentiscle i un pi bord,

herba de les llunetes, romer

i un àguila de Bèrnia ve volant.

 

La mar es torna daurada,

les barques pentinen l'alba,

és el millor regal dels déus,

etern vigilant del meu país

acaronat pel mar.

 

Muñoz i Martínez, Paco, D'una terra dins la mar