A Dénia m'agrada viure
vora mar, sens dany ni risc;
sentir les flairoses brises
alleujant el sol d'estiu;
gojar les nits estrelades
-diamants en fosc safir-:
d'entre cormulls de maragdes
sostraure el més dolç raïm,
rebre ruixades d'Història
dels indrets més en oblit;
de la hidalga ciutat clara,
l'alta amor que al cor reviu...
...I de l'amatent Montgó,
el perenne i franc somrís.
Ibars i Ibars, Maria,
Poemes de Penyamar (p. 76)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada