La germania de la Marina, amb la dolguda samarreta

 

Hisseu els punys, travesseu

el jorn!

Hisseu els punys!

La germania del secà, la terra essencial,

solar!

Perduda ermita, bri d'aigua,

digues.

Seguesc l'arrel, una ferocitat,

un dematí,

fuga del vent reblit d'aloses!

Hisseu els punys!

 

Ve el dia sobre els camps,

per damunt de les ones!

Senyals de foc,

torres de nit,

banderes!

Cantem, cantem el país recobrat!

Cantem, cantem. Què cantarem?

El jorn que ve, la claredat dels ulls. Agafats

pels muscles, cantem, plorem,

plorem, germans,

cantem el jorn de foc. Cantem, cantem. Què cantarem?

Esclatarà un foc a les pupil·les, als cervells.

Aquest país no l'havem escollit. És nostre.

Cantem, cantem, brandem el país insurrecte!

 

Andrés Estellés, Vicent, Mural del País Valencià III (p. 186)