dimarts, 14 de juny del 2011
Valencian Country
“I am a catalan” declarava l’emocionat Pau Casals a la seu de l'ONU a Nova York el dia de l'estrena mundial de l'Himne de les Nacions Unides, composat per ell mateix, amb lletra del poeta nordamericà d'origen anglès W. H. Auden. Aquell 24 d'octubre de 1971 va ser l'única vegada que va ser interpretada l'obra, ja que a partir de llavors va ser proscrita i censurada per interessos polítics de l'Espanya franquista.
Quaranta anys més tard continuem declarant-nos catalans davant els parlaments del món. La situació no ha canviat gens ni mica, només aparentment. Continuem amb la necessitat de manifestar al món qui som i de demanar ajuda internacional per resoldre els problemes de ca nostra. Les coses no rutllen...
Dijous 9 de juny, davant l'Intergrup de Minories Tradicionals, Comunitats Nacionals i Llengües a Estrasburg, es va fer la següent intervenció en representació d’ACPV.
Ladies and Gentlemen,
I am here to explain the situation of the Catalan-speaking media in my country. The Valencian Country is 200 km South of Barcelona and 200 East of Madrid. It is about 400 km long and has about 6 milion inhabitants. The Capital is Valencia, a city in which about one milion people live.
The Catalan-speaking territory extends by almost 800 km and comprises a population of about 13 milion. It is divided into seven territories in Andorra, Spain, France and Italy.
Demographicaly, Catalan is the seventh European Union language. With more speakers than Finnish or Danish, it is comparable to Swedish, Greek and Portuguese in Europe. It could be said that rather than a minority language it is a minorised language.
Catalan Language, also known as Valencian Language, is fully official and legally considered as the own Language of Valencian people. More than 30 rulings from the Spanish Supreme Court support the fact that Valencian as well as Catalan are valid names for the language we speak, which is one of the languages protected under the European Charter for Regional or Minority Languages, ratified by Spain in 2001.
The Spanish Constitution imposes the obligation to respect and protect linguistic pluralism. Although, and in spite that almost one out of four Spanish citizens live in a Catalan-speaking region, Catalan is significantly underrepresented in the mass media, which -in all of the Catalan-speaking territories- are mostly in Spanish.
The situation is particularly serious in the Valencian Country. As an example, in Valencia city and its metropolitan area, there are 38 TV channels in Spanish and only 2.3 in Catalan. The 0.3-one is the public TV Channel Canal 9. Although it is legally defined as a Valencian-speaking television, it broadcasts more than seventy per cent in Spanish. This 70% includes all the movies and advertising. On the other side, the 30% is mostly composed by bilingual programs. In sports, for example, there is always a Catalan speaker conducting the transmission, accompanied by an expert who is –in every single case- a Spanish-speaker. It is exactly as though there were no Catalan-speaking experts available for any sports event.
Until February, 2011, TV repeaters owned by Acció Cultural permitted the reception of four more TV Channels in our mother tongue. Thus, we had 38 TV channels in Spanish; 6 in Catalan and 1 in Spanish and Catalan. It was not –by no means- a good balance but again it was quite better than the one we enjoy right now.
The whole situation of Catalan language in the Valencia Community is seriously compromised. Thousands of children are not allowed to receive education at school in their own mother language in spite of the fact that their families are actually demanding it. Moreover, right now the Regional Government is implementing new threats against this fundamental right and trying to to put a definitive stop into the possibility of getting an integral education in Catalan.
The political leaders of the ruling Spanish parties practically do not use Catalan in their official appearances. Movies cannot be viewed in our own language, neither in the theatres nor on TV channels and it is not uncommon to know about cases of citizens harassed by policemen or judges at court for having addressed them in their mother tongue.
As a consequence, Catalan is allowed only a very reduced space in social life.
I’m here representing Acció Cultural del País Valencià, a nonprofit association whose main goal is the protection, study and defense of the Valencian people’s language and culture. Since 1971 and with more than 7.000 members, we have promoted a lot of campaigns and initiatives aimed to rectify this unfair situation, mainly reached during the 40 years of Franco’s dictatorship and not significantly changed through the Spanish democracy period.
In 1985 we started to install TV repeaters, financed by the sale of aid-bonds, to carry out Catalan-speaking TV channels to the valencian population. TV3 was the only TV Channel broadcasted in our language at that moment. Canal 9, the public TV of our community, first appeared in 1989. Acció Cultural also wanted and supported it. Especially because, as established in its by-laws, Canal 9 was –theoretically- created with the aim to compensate for the lack of media in our language. Regretfully, as I said before, Canal 9 is nowadays a mostly Spanish-speaking TV which just adds to the other 38 channels broadcasting in this same language.
From 1989 to 2011, both broadcasters peacefully coexisted while some new TV channels in Catalan were being incorporated by Catalan TV. Some of them were addressed to the youngest population and, during all those years, thousands of valencian children have been able to watch cartoons in their own mother tongue, thanks to the TV signal received by the repeaters owned by Acció Cultural.
In 2007, a new Mass Media law was approved by the conservative majority of the Valencian Parliament. Outside the Government, this law has been interpreted as a law specifically designed to interfere with the freedom to receive Catalan-spaeking TV channels. In fact, its constitutionality has been judicially challenged by the Spanish Prime Minister Office.
With this new instrument, disciplinary proceedings have been initiated against Acció Cultural by the Regional Government. Although the frequency-band used by Acció Cultural belongs to Spain and not to the Regions, the Spanish government has been very passive, claiming all the time that this conflict should be solved by means of an agreement between Catalan and Valencian autonomous communities. But, on the valencian side, there is no will to look for a solution and so they never came to an agreement. Instead, heavy penalties of 800,000€ have been charged to a non-profit association. We have been treated as if we were a large private broadcaster, which is not the case: we are just a cultural association and we took no benefit from TV broadcasting. Thus, Acció Cultural has been forced to close the repeaters and Catalan TV cannot be watched anymore in the Valencian Country.
Unfortunately, it has to be said that the Popular Party ruling the Valencian Government is hugely affected by corruption. The charges for bribery against the President led the New York Times to signal him -Mr. Francisco Camps- as an example of political corruption in Europe. It is curious–if not completely anomalous- that in the Public Valencia TV, the fact that President Camps has been taken to court as a defendant in a case as serious as bribery, has not yet been considered worthy of any mention. For our public TV, President Camps is currently not accused in any alleged crime.
It is in this context that the severe measures against Catalan TV reception have been enforced. The Regional government decided to put a stop into Catalan TV broadcasting in the Valencia Region by means of the yet mentioned financial penalties against a cultural association.
Someone may have thought that it was probably intended to divert public attention from the seriousness of the allegations faced by the regional government, but –in any case- it has left milions of people without access to TV channels spoken in their own mother and official language.
Recently, Acció Cultural has promoted the legislative initiative called "Television Without Borders” (Television Sans Frontières). This initiative has got a wide institutional as well as popular support. More than six hundred and five thousand valid signatures have been provided to the Spanish Parliament which –nevertheless- has not given a lot of facilities in order to get it discussed and eventually approved. This legislative initiative is completely inside the scope of the European Charter for Regional or Minority Languages and aims to ensure the freedom of reception of every broadcastings made in one of the protected languages.
It would allow a more balanced situation for the speakers of those languages who –nowadays- have an extraordinarily reduced access to mass media in their own language, Catalan.
Regretfully, neither the Regional government of Valencia nor the Spanish one seem to be truly interested in ensuring linguistic rights. And this is the reason why we would like to ask the European Community to intervene. The European Community should take the necessary measures in order to solve a very unfair and anomalous situation. Milions of Catalan-speakers are not allowed to access mass media in their mother tongue that –paradoxically- is a right official language in the territory they are living. We do consider that it is a shame that such an arbitrarity is still found in the Europe of the Twenty-First Century.
Thank you very much for your attention, Ladies and Gentlemen. I’m open to your questions and comments.
dimarts, 7 de juny del 2011
Roig
"Per transformar en divertit allò que recordo llarg i trist,
Tan llarg, tan trist."
Anna Roig
Ara, just quan el curs s'acaba i abans de tancar carpetes, arriba el temps de fer informes, redactar propostes de millora, fer propòsits d'esmena, fuetejar-nos l'esquena... És l'hora de corregir amb boli roig tot allò que ens fa nosa.
L'Anna Roig ens convida a pintar bigotis vermells a tot aquell o a tot allò que ens resulte emprenyador. Entre els fulls dels exàmens he intercalat uns quants pamflets d'aquestes passades eleccions. Ja no em resta cap cara on afegir un gran moustache vermell. O roig.
dilluns, 6 de juny del 2011
Ens veiem a la plaça
"crida, crida, crida
si et rebel·les,
no tindran altra eixida."
Aspencat
Darrerament hem canviat els llibres per llargues estades a l'àgora, la plaça pública de les ciutats-estat on es debatien les qüestions polítiques i on es consagrava el futur dels ciutadans i ciutadanes als santuaris que l'envoltaven. Hem retornat a l'època clàssica de la polis, quan l'espai obert a totes les veus mesurava la temperatura social a despit de les invasions bàrbares.
Dijous 9 de juny, a les 19 hores, ens veiem a la plaça de la Mare de Déu de València. Ara, llegim i signem el manifest d'Escola Valenciana.
dijous, 2 de juny del 2011
AVL
"Qui t'ha parit que t'entenga
Acadèmia Valenciana de la Llengua"
La Gossa Sorda
Ahir l'AVL recuperava el document que, aprovat quatre mesos abans, informava sobre la situació del valencià al sistema educatiu. Aquesta declaració, d'una banda denuncia que no s'hi garanteixen plenament els drets lingüístics i per tant, el principi d'igualtat que preveu la llei, de tal manera que insta el Govern valencià i els rectorats universitaris que adopten mesures que esmenen aquesta situació de discriminació real dels ciutadans valencians. D'una altra banda però, recomana de fer compatible l'ensenyament en valencià, en castellà i en una llengua estrangera, per tal d'assolir "la cooficialitat lingüística entre el valencià i el castellà".
Aquest document palesa una preocupació per la situació de la nostra llengua al sistema educatiu o maquilla la cara de l'ínclit conseller d'educació?
Definitivament, qui t'ha parit que t'entenga.
Acadèmia Valenciana de la Llengua"
La Gossa Sorda
Ahir l'AVL recuperava el document que, aprovat quatre mesos abans, informava sobre la situació del valencià al sistema educatiu. Aquesta declaració, d'una banda denuncia que no s'hi garanteixen plenament els drets lingüístics i per tant, el principi d'igualtat que preveu la llei, de tal manera que insta el Govern valencià i els rectorats universitaris que adopten mesures que esmenen aquesta situació de discriminació real dels ciutadans valencians. D'una altra banda però, recomana de fer compatible l'ensenyament en valencià, en castellà i en una llengua estrangera, per tal d'assolir "la cooficialitat lingüística entre el valencià i el castellà".
Aquest document palesa una preocupació per la situació de la nostra llengua al sistema educatiu o maquilla la cara de l'ínclit conseller d'educació?
Definitivament, qui t'ha parit que t'entenga.
dimecres, 1 de juny del 2011
Contra la línia única
Escola Valenciana convoca concentracions el 9 de juny contra la línia única.
El Consell vol eliminar la línia en valencià de l'ensenyament. Es farien classes en valencià, espanyol i en una altra llengua a parts iguals. Començaria a aplicar-se al curs 2012-2013.
vilaweb
levante
avui
El Consell vol eliminar la línia en valencià de l'ensenyament. Es farien classes en valencià, espanyol i en una altra llengua a parts iguals. Començaria a aplicar-se al curs 2012-2013.
vilaweb
levante
avui
dijous, 12 de maig del 2011
dimecres, 11 de maig del 2011
Una multa contra tots: en solidaritat amb Acció Cultural
Més que no una qüestió solidària, és de justícia.
No sé si a la Capadòcia, a Montblanc o a tot arreu, però hi havia un poble sotmès a la golafreria d'un monstre ferotge d'alè pudent amb el qual enverinava l'aire. Aquella bèstia insaciable s'engolia cada dia un dels veïns o veïnes fins que un cavaller amb nom de sant, i per revelació divina, malferí la bèstia i ja no se'n tornà a parlar.
A hores d'ara la fera ha tornat, morta de gana, i amb una voracitat excessiva ens demana què menjar. El cavaller defensor del poble també ha retornat per combatre el monstre. I ho ha fet com sempre, amb totes les seues forces. És de justícia que el poble contribuesca a tallar el coll i la corbata d'aquest cruel i pervers animal irracional que ens intoxica l'aire. És de justícia resistir.
Arran dels darrers fets, Acció Cultural ens demana ajuda. Si pitgeu ací, hi trobareu les diferents maneres de contribuir econòmicament a la continuïtat d'ACPV, greument amenaçada per les multes.
El passat 17 de febrer, Acció Cultural del País Valencià (ACPV) es va veure obligada a cessar les emissions de TV3 al País Valencià, després de 26 anys. Durant aquest temps, TV3 havia esdevingut una oferta televisiva normalitzada al País Valencià, on s’ha distingit per la seua qualitat i pel fet de ser una de les poques ofertes audiovisuals en català.
Malgrat això, el president Francisco Camps va decidir, ara fa quatre anys, obrir una sèrie d’expedients administratius contra l’entitat responsable d’aquestes emissions, Acció Cultural, cosa que s’ha traduït en una llarga persecució política i econòmica. El passat mes d’octubre, l’entitat ja va haver de pagar 126.943,90 euros per satisfer una primera multa, i ara s’enfronta a dues multes més que sumen vora 800.000 euros (dels quals ja n’ha pagat 130.000), una quantitat absolutament desproporcionada per a una associació cultural sense ànim de lucre la continuïtat de la qual pot posar en perill.
Durant aquests quatre anys, Acció Cultural ha fet patent l’amplíssim suport a TV3 al País Valencià, fins a arribar a l’èxit de la manifestació del passat 16 d’abril a València. En aquest sentit, cal també recordar les 651.650 signatures recollides per la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) “Televisió sense Fronteres” per legalitzar la recepció de totes les televisions en català en el conjunt del domini lingüístic, i que ara podria entrar a tràmit parlamentari al Congrés espanyol.
Tant el projecte de llei impulsat per la ILP com el recurs que Acció Cultural ha presentat davant el Tribunal Suprem poden acabar donant la raó a l’entitat en aquest conflicte artificial; però, de moment, Acció Cultural ha de pagar les multes que encara té pendents si no vol patir l’embargament dels seus comptes corrents i béns mobles i immobles. Davant aquesta greu situació, el nostre deure és col•laborar a fer front col•lectivament a una multa que en realitat és contra tots els que creiem en la pluralitat informativa i la llibertat d’expressió. Per això, avui, diferents mitjans publiquem aquesta crida pública perquè feu una donació solidària a Acció Cultural (www.acpv.cat): així com junts vam aconseguir les 651.650 signatures per a la ILP, junts hem de reunir els diners necessaris per garantir la continuïtat d’Acció Cultural.
No sé si a la Capadòcia, a Montblanc o a tot arreu, però hi havia un poble sotmès a la golafreria d'un monstre ferotge d'alè pudent amb el qual enverinava l'aire. Aquella bèstia insaciable s'engolia cada dia un dels veïns o veïnes fins que un cavaller amb nom de sant, i per revelació divina, malferí la bèstia i ja no se'n tornà a parlar.
A hores d'ara la fera ha tornat, morta de gana, i amb una voracitat excessiva ens demana què menjar. El cavaller defensor del poble també ha retornat per combatre el monstre. I ho ha fet com sempre, amb totes les seues forces. És de justícia que el poble contribuesca a tallar el coll i la corbata d'aquest cruel i pervers animal irracional que ens intoxica l'aire. És de justícia resistir.
Arran dels darrers fets, Acció Cultural ens demana ajuda. Si pitgeu ací, hi trobareu les diferents maneres de contribuir econòmicament a la continuïtat d'ACPV, greument amenaçada per les multes.
El passat 17 de febrer, Acció Cultural del País Valencià (ACPV) es va veure obligada a cessar les emissions de TV3 al País Valencià, després de 26 anys. Durant aquest temps, TV3 havia esdevingut una oferta televisiva normalitzada al País Valencià, on s’ha distingit per la seua qualitat i pel fet de ser una de les poques ofertes audiovisuals en català.
Malgrat això, el president Francisco Camps va decidir, ara fa quatre anys, obrir una sèrie d’expedients administratius contra l’entitat responsable d’aquestes emissions, Acció Cultural, cosa que s’ha traduït en una llarga persecució política i econòmica. El passat mes d’octubre, l’entitat ja va haver de pagar 126.943,90 euros per satisfer una primera multa, i ara s’enfronta a dues multes més que sumen vora 800.000 euros (dels quals ja n’ha pagat 130.000), una quantitat absolutament desproporcionada per a una associació cultural sense ànim de lucre la continuïtat de la qual pot posar en perill.
Durant aquests quatre anys, Acció Cultural ha fet patent l’amplíssim suport a TV3 al País Valencià, fins a arribar a l’èxit de la manifestació del passat 16 d’abril a València. En aquest sentit, cal també recordar les 651.650 signatures recollides per la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) “Televisió sense Fronteres” per legalitzar la recepció de totes les televisions en català en el conjunt del domini lingüístic, i que ara podria entrar a tràmit parlamentari al Congrés espanyol.
Tant el projecte de llei impulsat per la ILP com el recurs que Acció Cultural ha presentat davant el Tribunal Suprem poden acabar donant la raó a l’entitat en aquest conflicte artificial; però, de moment, Acció Cultural ha de pagar les multes que encara té pendents si no vol patir l’embargament dels seus comptes corrents i béns mobles i immobles. Davant aquesta greu situació, el nostre deure és col•laborar a fer front col•lectivament a una multa que en realitat és contra tots els que creiem en la pluralitat informativa i la llibertat d’expressió. Per això, avui, diferents mitjans publiquem aquesta crida pública perquè feu una donació solidària a Acció Cultural (www.acpv.cat): així com junts vam aconseguir les 651.650 signatures per a la ILP, junts hem de reunir els diners necessaris per garantir la continuïtat d’Acció Cultural.
divendres, 15 d’abril del 2011
El meu país, el nostre
El País Valencià és el meu País. Spot Ajuda a Acció Cultural
diumenge, 10 d’abril del 2011
La noia de les galtes vermelles
He conegut la noia de les galtes vermelles i us he de dir que m’ha captivat. Amagada darrere el rouge i unes grans lunettes, Paula Bonet dibuixa humilment i discreta. Acabada d'eixir d'un film de la nouvelle vague o d'una cançó d'Anna Roig, ella té la frescura de la jove que viu el present i l'encant enigmàtic de l'artista amb lletres grans de futur. El seu estil d'aparença impulsiva, de traç ràpid, m'ha desvetllat de la letargia hivernal. Si hagués d'il·lustrar la meua vida no dubtaria a fer-li aquest encàrrec.
La noia de les galtes vermelles m'ha corprès i des que he fet una capbussada als seus treballs no me'ls puc treure del cap. Quan una cosa m'agrada no ho puc dissimular, disculpeu-me.
dimarts, 8 de març del 2011
Diacrítica
Dona o dóna.
dilluns, 7 de març del 2011
Fidelitat
N’estàs contenta? Em pregunte
cada dia en llevar-me del llit.
Estàs contenta d’ésser dona?
I en arribar la nit, pense
en tot açò, car m’ajuda
a pensar-ho la son dels altres.
I és aleshores quan se m’enfuig
la llibertat i fins i tot
l’orgull, com dos lladrets alegres.
Malgrat això, de matinada,
retornaran a mi en silenci
fidels al sexe que em donaren,
al ganxet i a tot el vell einam
que em defineix, que ens defineix.
Carmelina Sánchez-Cutillas
Conjugació en primera persona.
València, Impremta Successor de Vives Mora, 1969
"Conjugació en primera persona és una llarga, atrevida, sostinguda meditació. Jo l'evoque ara, en aquest migdia de Santa Ponça, d'una lluminositat excessiva, d'una lluminositat indecent per moments, i experimente la vehement necessitat de buidar-me de paraules 'com qui vomita -de matinada a un carreró amb llum de gas', com escriu la poetessa. Recorde o pense aquest llibre amb el prestigi instantani d'un núvol de pols en un cel massa clar: veig, amb la mar pel mig, com un núvol de pols, com un muntó de pols, el record d'aquest llibre, un profund llibre d'hores."
Vicent Andrés Estellés
"Les parets arrapades amb les ungles", del pròleg al mateix llibre
cada dia en llevar-me del llit.
Estàs contenta d’ésser dona?
I en arribar la nit, pense
en tot açò, car m’ajuda
a pensar-ho la son dels altres.
I és aleshores quan se m’enfuig
la llibertat i fins i tot
l’orgull, com dos lladrets alegres.
Malgrat això, de matinada,
retornaran a mi en silenci
fidels al sexe que em donaren,
al ganxet i a tot el vell einam
que em defineix, que ens defineix.
Carmelina Sánchez-Cutillas
Conjugació en primera persona.
València, Impremta Successor de Vives Mora, 1969
"Conjugació en primera persona és una llarga, atrevida, sostinguda meditació. Jo l'evoque ara, en aquest migdia de Santa Ponça, d'una lluminositat excessiva, d'una lluminositat indecent per moments, i experimente la vehement necessitat de buidar-me de paraules 'com qui vomita -de matinada a un carreró amb llum de gas', com escriu la poetessa. Recorde o pense aquest llibre amb el prestigi instantani d'un núvol de pols en un cel massa clar: veig, amb la mar pel mig, com un núvol de pols, com un muntó de pols, el record d'aquest llibre, un profund llibre d'hores."
Vicent Andrés Estellés
"Les parets arrapades amb les ungles", del pròleg al mateix llibre
divendres, 18 de febrer del 2011
Sense senyal
Concentració per TV3 a València.
Plataforma Sense Senyal us convoca a la concentració que tindrà lloc aquest dilluns dia 21 de febrer a les 19h a la Plaça de la Mare de Déu de València.
Per la llibertat d'expressió i els nostres drets!
Plataforma Sense Senyal us convoca a la concentració que tindrà lloc aquest dilluns dia 21 de febrer a les 19h a la Plaça de la Mare de Déu de València.
Per la llibertat d'expressió i els nostres drets!
Censura sense mesura
TV3 ja no es pot veure enlloc del País Valencià des d’aquest dijous, 17 de febrer de 2011, a dos quarts de deu del vespre, després de 26 anys d'emissió (trobareu ací més informació dels fets, actualitzada en temps real).
La llibertat d'informació, la llibertat pura i nua, i l'espai de comunicació en llengua catalana reben, d’aquesta manera, un colp immens.
Durant vint-i-quatre hores VilaWeb no emetrà perquè tots compartim amb els valencians la pèrdua d'una finestra de comunicació i perquè siguem ben conscients que és una derrota de tot el país, una derrota que ens afecta a tots, onsevulla que residim.
Vos convidem, doncs, a manifestar la vostra opinió sobre el fet a Facebook de VilaWeb o a Twitter, etiqueta: #sensesenyal.
VilaWeb tornarà a emetre divendres 18 a dos quarts de deu del vespre.
ACPV demana a tothom que pose la seva web o bloc en negre i que ho avise al correu sensesenyal@acpv.catdivendres, 11 de febrer del 2011
Exlibris
Exlibris és un dels quatre finalistes als Goya com a millor curtmetratge d'animació. Aquesta producció cinematogràfica experimental ret homenatge a la lectura, al plaer de llegir. Un poema visual d'amor als llibres vells.
El curtmetratge de Maria Trénor forma part del catàleg Curts 2010 de l'Institut Valencià de l'Audiovisual i la Cinematografia (IVAC) que promociona vuit curts de producció valenciana.
El curtmetratge de Maria Trénor forma part del catàleg Curts 2010 de l'Institut Valencià de l'Audiovisual i la Cinematografia (IVAC) que promociona vuit curts de producció valenciana.
diumenge, 23 de gener del 2011
Les veus de Canigó
Enguany es compleixen cent vint-i-cinc anys de la publicació de Canigó, poema èpic de la Renaixença catalana. Per celebrar aquest aniversari la Fundació Jacint Verdaguer ha organitzat una lectura polifònica del poema que es podrà seguir cada dia a través d’Internet. Dijous passat va començar aquesta proposta d’ascensió a la muntanya mítica, la qual no acabarà fins a finals del mes de maig. Durant cent vint-i cinc dies, posaran veu al poema cent vint-i-cinc veus, conegudes i anònimes. D’entre les primeres destaquem alguns nom com Gerard Quintana, Albert Om, Perejaume, Cinta Massip, Maria del Mar Bonet, Francecs Parcerisas, Toti soler, Joan Lluís-Lluís, Carles Duarte, Teresa Rebull, Josep- Maria Terricabres, Enric Casasses, etc.
Una muntanya, un poema, una pàtria, un futur.
dimecres, 12 de gener del 2011
Obsolescència programada
De menuda pensava que el temps era elàstic, infinit. L'estiu era més llarg i setembre mai arribava. El temps dels cucuts i les cigales donava pas al de les móres d'una manera subtil. Tot durava més. Aquesta percepció subjetiva de l'existència ha arribat a preocupar-me fins al punt de qüestionar si la durada dels objectes depenia del meu punt de vista. Si ara setembre arriba veloç, sense avisar, o si una peça de vestir dura una temporada, pense que la meua visió és distorsionada o la meua voluntat és capriciosa. Després de veure aquest documental dirigit per l'alemanya Cosima Dannoritzer i produït per Media 3.14 i Article Z, en coproducció amb TV3, TVE i Arte France, entenc que no sóc jo qui tiba la corda del temps o malbarata els estalvis en comprar productes de vida extremadament efímera. Ara sé que l’Obsolescència Programada és l’escurçament deliberat de la vida d’un producte per incrementar-ne el consum. Em pregunte però, si el meu temps d'estiu també està sotmés a aquesta llei comercial. Si aquest envelliment prematur farà que el meu temps finalitze abans del termini d'amortització natural.
Sé el motiu pel qual la meua primera impressora va tenir una longevitat superior a la segona. Sé per què la segona impressora em va resultar més econòmica que la càrrega de tinta. Però encara no sé què farem amb el nostre temps incandescent ni com escometrem la seua desamortització. Vull un gener sense rebaixes, vull un estiu de cigales...tot i el seu so estrident.
Sé el motiu pel qual la meua primera impressora va tenir una longevitat superior a la segona. Sé per què la segona impressora em va resultar més econòmica que la càrrega de tinta. Però encara no sé què farem amb el nostre temps incandescent ni com escometrem la seua desamortització. Vull un gener sense rebaixes, vull un estiu de cigales...tot i el seu so estrident.
dimarts, 11 de gener del 2011
11
11 de l'1 de l'11
Avui tampoc no me n'he pogut estar d'escriure aquesta data, per una altra banda, com totes, singular.
Avui tampoc no me n'he pogut estar d'escriure aquesta data, per una altra banda, com totes, singular.
dijous, 6 de gener del 2011
diumenge, 2 de gener del 2011
Tirantiana
La mà que va arrencar de soca-rel per on anava cosit el full al volum enquadernat no coneixia la transcendència d’aquell fet. Ací i ara, en les circumstàncies actuals, nosaltres no sabem quin fou el motiu de l’arrabassada, ni tampoc si en va ser l’únic, de fulls esporgats. D’aquella heretgia, aquest miracle.
Ni el manuscrit de Tirant lo Blanc que Joanot Martorell va vendre el 1464 a Martí Joan de Galba, ni la còpia que aquest va encarregar el 1490 per a l’edició prínceps realitzada a València, han arribat als nostres dies. En canvi, un full manuscrit, amb lletra gòtica del segle XV, d’una segona còpia atribuïda a Martorell, ens arriba gràcies a aquella mà que va decidir, ves a saber per què, arrencar-lo i fer un plec. Es va reutilitzar, plegat per la meitat, com a carpeta per a guardar els documents d’un procés judicial, relacionat amb la família Lloris, concretament “del hereu e usufructuari de mossèn Johan de Loriz, cavaller, contra lo noble don Pero Maça de Liçana”, inciat l’11 d’octubre de 1454.
El full manuscrit, que és una part dels capítols 407 i 408 del Tirant, el teniu digitalitzat i transcrit. Encara esteu a temps però, de poder anar més enllà de la virtualitat perquè és una de les joies literàries de l'exposició commemorativa de l'Any Joanot Martorell que, sota l'epígraf Joanot Martorell i els literats valencians del segle XV, organitza la Biblioteca Valenciana i la Direcció General del Llibre, Arxius i Biblioteques a Sant Miquel dels Reis fins el dia 19 de gener.
A més a més, si visiteu l'exposició tirantiana, hi podreu contemplar els tres exemplars de l'incunable de 1490 que es conserven actualment a la Universitat de València, a la British Library de Londres i a la Hispanic Society de Nova York, entre d'altres perletes.
Ni el manuscrit de Tirant lo Blanc que Joanot Martorell va vendre el 1464 a Martí Joan de Galba, ni la còpia que aquest va encarregar el 1490 per a l’edició prínceps realitzada a València, han arribat als nostres dies. En canvi, un full manuscrit, amb lletra gòtica del segle XV, d’una segona còpia atribuïda a Martorell, ens arriba gràcies a aquella mà que va decidir, ves a saber per què, arrencar-lo i fer un plec. Es va reutilitzar, plegat per la meitat, com a carpeta per a guardar els documents d’un procés judicial, relacionat amb la família Lloris, concretament “del hereu e usufructuari de mossèn Johan de Loriz, cavaller, contra lo noble don Pero Maça de Liçana”, inciat l’11 d’octubre de 1454.
El full manuscrit, que és una part dels capítols 407 i 408 del Tirant, el teniu digitalitzat i transcrit. Encara esteu a temps però, de poder anar més enllà de la virtualitat perquè és una de les joies literàries de l'exposició commemorativa de l'Any Joanot Martorell que, sota l'epígraf Joanot Martorell i els literats valencians del segle XV, organitza la Biblioteca Valenciana i la Direcció General del Llibre, Arxius i Biblioteques a Sant Miquel dels Reis fins el dia 19 de gener.
A més a més, si visiteu l'exposició tirantiana, hi podreu contemplar els tres exemplars de l'incunable de 1490 que es conserven actualment a la Universitat de València, a la British Library de Londres i a la Hispanic Society de Nova York, entre d'altres perletes.
dissabte, 1 de gener del 2011
1
1 de l'1 de l'11.
No m'he pogut estar d'escriure aquesta data.
No m'he pogut estar d'escriure aquesta data.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)