aPARAULA’m, un homenatge al lèxic català

aPARAULA’m és una iniciativa que neix per celebrar l’Any de la paraula viva  i commemorar el centenari de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans.

Participar en aquest homenatge conjunt a les paraules de la nostra llengua és ben senzill. Hi ha temps fins al 9 de maig per pensar en una paraula -escollint la que més ens agrade- i apadrinar-la. Només cal omplir un formulari abans del dia 9 d’aquest mes, on hi conste el mot i el perquè de la nostra tria. El dia 9 els participants d’aPARAULA’m hauran de compartir el seu mot a través de les xarxes socials: Facebook, Twitter, els seus blogs, per tal de difondre la paraula que ells han escollit.

Amb tots els mots triats es crearà un mosaic i es compartiran totes les paraules participants. Animeu-vos-hi! La festa del lèxic us està esperant.

14 d'abril

Quan va arribar a la plaça de Catalunya va veure que tothom es girava. La Rambla s’havia animat molt, se sentia una gran cridòria, i al fons, per damunt de la gent, es veien unes quantes banderes. Un noi que passava anava dient a tothom que al carrer de la Canuda hi havia guàrdies civils a cavall. Una onada de gent la va voltar i durant una estona no va veure res.

Mercè Rodoreda. Aloma. Edicions 62.

Un país de lletres

L'exposició 'Un país de lletres' recorda que el 1937, en plena guerra, el govern de la Generalitat republicana va fundar la Institució de les Lletres Catalanes, amb la voluntat de donar suport, defensar i potenciar els escriptors i la literatura en llengua catalana. Al 1939 es va dissoldre i no es va recuperar fins el 1987, coincidint amb la recuperació de les institucions democràtiques. Aquesta exposició commemora el 75 aniversari de la seua fundació i 25 aniversari de la seua recuperació, però també vol mirar cap al futur.

La mostra proposa unes estructures que simulen unes cases, una per a cada àmbit: l'autor, l'obra i el lector.


Es pot veure des de dimarts 20 de març i fins al 13 de maig al Palau Moja (C. Portaferrissa, 1. Barcelona).

Itineraris per Barcelona

El centre de la ciutat de Barcelona, juntament amb alguns dels seus barris, la muntanya i el mar, són els escenaris d'aquests itineraris, on la literatura clàssica i moderna ens ensenya les altres cares d'espais quotidians i, tanmateix, molts cops oblidats. Passejar guiats pels llibres ens permetrà retrobar-los.


INFORMACIÓ PER A TOTES LES RUTES


1. RUTA POÈTICA JOAN SALVAT-PAPASSEIT, EL POETA DEL POBLE

«I les dones del barri matineres qui travessen de pressa en direcció al mercat amb sengles cistells grocs, i retornen que sobreïxen les cols, i a vegades la carn, i d'un altre cireres vermelles.»

2. RUTA LA CIUDAD DE LOS PRODIGIOS D'EDUARDO MENDOZA

«El viajero que acude por primera vez a Barcelona advierte pronto dónde acaba la ciudad antigua y empieza la nueva. De ser sinuosas las calles se vuelven rectas y más anchas; las aceras, más holgadas; unos plátanos talludos las sombrean gratamente; las edificaciones son de más porte; no falta quien se aturde, creyendo haber sido transportado a otra ciudad mágicamente.»

3. RUTA ÚLTIMAS TARDES CON TERESA DE JUAN MARSÉ

«Abajo, al fondo, la ciudad se estira hacia las inmensidades cerúleas del Mediterráneo entre brumas y rumores sordos de industrial fatiga, asoman las botellas grises de la Sagrada Familia, las torres del Hospital de San Pablo y, más lejos, las negras agujas de la Catedral, el casco antiguo: un coágulo de sombras.»

4. RUTA PER A FAMÍLIES COLLSEROLA, LA MUNTANYA DELS POETES

«Ai, boscos de Vallvidrera!

quines sentors m'heu donat!

Tenia el mar al darrera

i al davant el Montserrat,

i als peus els llocs del poeta

que ja és a l'eternitat.»

5. RUTA SENYORIA DE JAUME CABRÉ

«Mai, ni de lluny, l'Andreu no s'hauria pensat que podria arribar a ser el protagonista d'una d'aquelles macabres processons que s'iniciaven a la plaça del Blat i, Bòria avall, arribaven al pla del Born on erigien les forques.»

6. RUTA HOMENATGE A CATALUNYA DE GEORGE ORWELL

«El rugit i la flamarada de les bombes; la llum freda, clara, dels matins a Barcelona. El ressò de les botes ferrades en el pati de la caserna, aquell mes de desembre, quan la gent encara creia en la revolució.»

7. RUTA POBLENOU: PATRIMONI INDUSTRIAL I LITERARI

«I teníem fàbriques. Moltes fàbriques. Fàbriques que engegaven quan encara feia nit i plegaven Déu sap quan, fins que van arribar els del sindicat i van posar els rellotges a l'hora.» (X. Benguerel)

Dia Mundial de la Poesia

El dia 21 de març va ser proclamat per la UNESCO Dia Mundial de la Poesia. Per festejar-lo el poeta gironí Narcís Comadira ha escrit el poema “Quatre Paraules”,que ha estat traduït del català a vint llengües.

Quatre paraules

Mig en somnis, un àngel
se m’apareix i em tempta:
escriu, fes un poema.
Vull treure-me’l de sobre,
vull dormir el son dels justos,
o el son dels pecadors,
m’és igual. Vull dormir.
Però ell insisteix.
Té, diu: quatre paraules:
món, país, llengua, amor.
I afegeix: gairebé
ja t’he fet el poema.
Jo li dic: si escric món,
bé hi hauré d’afegir
desastres, fam i guerres.
Si escric país, ja entro
al territori foll
de l’ésser i dels fantasmes.
I si escric llengua, veus?,
el dolor em trenca l’ànima.
No puc escriure més.
I em diu: tu escriu amor
pel món i pel país
i per aquesta llengua
que es mor i et trenca l’ànima:
veuràs que encara pots
fer aquest i mil poemes.

Narcís Comadira

Ja és primavera

19 causes

“Mascletà reivindicativa. València en flames”

Acció per a les mascletades, de l'1 al 19 de març. Cada dia es lluitarà col·lectivament per una única i diferent “causa”, que es farà visible per mitjà de petites pancartes, folis, banderoles, etc. amb eslògans relacionats amb aquesta causa. El fet de no utilitzar grans pancartes evita que puguem tenir problemes amb la policia. Les reivindicacions s'alçaran i es faran visibles, acompanyades d'una xiulada general i de “targetes roges”, 5 minuts exactes abans de la mascletà , que és quan més gent hi ha a la plaça i quan els mitjans de comunicació (especialment Canal 9) connecten en directe, i es baixaran en el moment que comença la mascletà. Es tracta d'una acció puntual, contundent i concreta . Per això, i per tal de conscienciar al major nombre de persones possible, la reivindicació no ha d'estar renyida amb la festa ni ha d'obstaculitzar el desenvolupament de la mascletà. L'objectiu és visibilitzar mediàticament i socialment la nostra lluita i les nostres reivindicacions, per tal de sumar a quanta més gent millor.

Dates i causes:

1 de març:
Contra la repressió policial i per la defensa de les llibertats i els drets fonamental.

2 de març:
Per uns serveis socials públics i de qualitat . Solidaritat Parc Alkosa.

3 de març:
Per una educació pública i de qualitat.

4 de març:
Per una sanitat pública i de qualitat.

5 de març:
Per la memòria històrica i la justícia amb les víctimes del franquisme.

6 de març:
Per la no privatització de la justícia (defensa del torn d'ofici).

7 de març:
Per la no criminalització dels immigrants i per la defensa dels Drets Humans. Pel tancament dels Centres d'Internament d'Immigrants.

8 de març:
Per la igualtat de gènere i contra la violència masclista.

9 de març:
Contra la manipulació informativa (dia dedicat especialment a Canal 9).

10 de març:
Contra la corrupció.
11 de març:
Pels drets dels i les treballadores. Contra la reforma laboral.

12 de març:
Contra els privilegis de la Banca i dels rics. Contra els paradisos fiscals.

13 de març:
Per la solidaritat internacional i la cooperació entre els pobles. Suport a la lluita dels pobles grec, egipci, etc.

14 de març:
Contra la dictadura dels mercats i de la Troika (FMI, UE i BM).

15 de març:
Pel dret a la vivenda. Per la dació en pagament.

16 de març:
Contra les polítiques del "despilfarro" i grans "events"

17 de març:
No a les retallades en drets socials.

18 de març:
Per la democràcia i la sobirania popular (per una assemblea constituent).

19 de març:
Totes les causes.

8 de març

ComparTIC

IV JORNADA COMPAR-TIC. SUPEREM LIMITACIONS.



El dissabte 31 de març tindrà lloc, a l'IES Jordi de Sant Jordi de València i de 9:00 a 14:00, la IV Jornada ComparTIC que organitza Un Entre Tants. Xarxa cooperativa d'experiències TIC per a l'ensenyament en valencià.

Ací teniu el programa (que pot sofrir alguna lleugera modificació):

09:00 Recepció de participants.

09:30 Ramon Barlam. “Ensenyar en la societat del coneixement”

Ramon Barlam és membre fundador, amb altres companys, de la xarxa educativa Lacenet. Codirector del projecte Espurn@, formador de l’equip Àmbit-TIC de la Universitat Autònoma de Barcelona i impulsor de diversos projectes telemàtics col·laboratius. Professor consultor de pràcticum en els estudis de psicopedagogia de la UOC. De 2000 a 2008 va coordinar el suplement trimestral “TIC” a les revistes Guix. Elements d’acció educativa i Aula de innovación educativa. Autor de diversos articles, ha presentat comunicacions en diversos congressos i jornades d’àmbit nacional i internacional, relacionades amb l’ús educatiu de les TIC. Va ser premi Bages de Cultura l’any 1996. Membre de la comunitat catalana de WebQuest (5centims5.blogspot.com/). [Ressenya extreta del llibreOrdinadors a les aules. La clau és la metodologia, Carme Barba i Sebastià Capella (coord), Editorial Graó, 2010, Barcelona.]

10:30 Experiències

Natxo del Moral: “La lectura com a experiència: la lectura a Twitter”.
Bàrbara Peris: “Rondalles valencianes digitals”.
Carles Simarro: “Les xarxes socials a les aules de primària”.
Ramon Peris i Vicent Ferrer: “Google Apps en la gestió de centres”.
Pilar Arnal : “El blog ‘Imaginació al Poder’”.

11:30 Descans

12:00 Tallers

Blogs, a càrrec d’Anna Gascón, i Francesc Gascó
Edmodo, a càrrec de Carles Simarro
Twitter, a càrrec de Laura Santacruz
Aplicacions i documents de Google per a compartir, a càrrec de Ramon Peris i Vicent Ferrer.http://www.blogger.com/img/blank.gif

13:30 Cloenda i conclusions

La jornada és gratuïta per al membres de l'Associació Un entre tants. Si voleu fer-vos-en socis podeu omplir aquest formulari i ingressar la quota anual (20 €) en aquest compte corrent: 3159 0015 80 2228179822, de Caixa Popular.

Per a la resta de participants, el cost de la jornada és de 5 €.

Les persones interessades a assistir-hi a la jornada i/o al posterior dinar, han d'inscriure's en aquest formulari.


Us esperem!

Valencian Country

“I am a catalan” declarava l’emocionat Pau Casals a la seu de l'ONU a Nova York el dia de l'estrena mundial de l'Himne de les Nacions Unides, composat per ell mateix, amb lletra del poeta nordamericà d'origen anglès W. H. Auden. Aquell 24 d'octubre de 1971 va ser l'única vegada que va ser interpretada l'obra, ja que a partir de llavors va ser proscrita i censurada per interessos polítics de l'Espanya franquista.

Quaranta anys més tard continuem declarant-nos catalans davant els parlaments del món. La situació no ha canviat gens ni mica, només aparentment. Continuem amb la necessitat de manifestar al món qui som i de demanar ajuda internacional per resoldre els problemes de ca nostra. Les coses no rutllen...

Dijous 9 de juny, davant l'Intergrup de Minories Tradicionals, Comunitats Nacionals i Llengües a Estrasburg, es va fer la següent intervenció en representació d’ACPV.

Ladies and Gentlemen,

I am here to explain the situation of the Catalan-speaking media in my country. The Valencian Country is 200 km South of Barcelona and 200 East of Madrid. It is about 400 km long and has about 6 milion inhabitants. The Capital is Valencia, a city in which about one milion people live.

The Catalan-speaking territory extends by almost 800 km and comprises a population of about 13 milion. It is divided into seven territories in Andorra, Spain, France and Italy.

Demographicaly, Catalan is the seventh European Union language. With more speakers than Finnish or Danish, it is comparable to Swedish, Greek and Portuguese in Europe. It could be said that rather than a minority language it is a minorised language.

Catalan Language, also known as Valencian Language, is fully official and legally considered as the own Language of Valencian people. More than 30 rulings from the Spanish Supreme Court support the fact that Valencian as well as Catalan are valid names for the language we speak, which is one of the languages protected under the European Charter for Regional or Minority Languages, ratified by Spain in 2001.

The Spanish Constitution imposes the obligation to respect and protect linguistic pluralism. Although, and in spite that almost one out of four Spanish citizens live in a Catalan-speaking region, Catalan is significantly underrepresented in the mass media, which -in all of the Catalan-speaking territories- are mostly in Spanish.

The situation is particularly serious in the Valencian Country. As an example, in Valencia city and its metropolitan area, there are 38 TV channels in Spanish and only 2.3 in Catalan. The 0.3-one is the public TV Channel Canal 9. Although it is legally defined as a Valencian-speaking television, it broadcasts more than seventy per cent in Spanish. This 70% includes all the movies and advertising. On the other side, the 30% is mostly composed by bilingual programs. In sports, for example, there is always a Catalan speaker conducting the transmission, accompanied by an expert who is –in every single case- a Spanish-speaker. It is exactly as though there were no Catalan-speaking experts available for any sports event.

Until February, 2011, TV repeaters owned by Acció Cultural permitted the reception of four more TV Channels in our mother tongue. Thus, we had 38 TV channels in Spanish; 6 in Catalan and 1 in Spanish and Catalan. It was not –by no means- a good balance but again it was quite better than the one we enjoy right now.

The whole situation of Catalan language in the Valencia Community is seriously compromised. Thousands of children are not allowed to receive education at school in their own mother language in spite of the fact that their families are actually demanding it. Moreover, right now the Regional Government is implementing new threats against this fundamental right and trying to to put a definitive stop into the possibility of getting an integral education in Catalan.
The political leaders of the ruling Spanish parties practically do not use Catalan in their official appearances. Movies cannot be viewed in our own language, neither in the theatres nor on TV channels and it is not uncommon to know about cases of citizens harassed by policemen or judges at court for having addressed them in their mother tongue.

As a consequence, Catalan is allowed only a very reduced space in social life.

I’m here representing Acció Cultural del País Valencià, a nonprofit association whose main goal is the protection, study and defense of the Valencian people’s language and culture. Since 1971 and with more than 7.000 members, we have promoted a lot of campaigns and initiatives aimed to rectify this unfair situation, mainly reached during the 40 years of Franco’s dictatorship and not significantly changed through the Spanish democracy period.

In 1985 we started to install TV repeaters, financed by the sale of aid-bonds, to carry out Catalan-speaking TV channels to the valencian population. TV3 was the only TV Channel broadcasted in our language at that moment. Canal 9, the public TV of our community, first appeared in 1989. Acció Cultural also wanted and supported it. Especially because, as established in its by-laws, Canal 9 was –theoretically- created with the aim to compensate for the lack of media in our language. Regretfully, as I said before, Canal 9 is nowadays a mostly Spanish-speaking TV which just adds to the other 38 channels broadcasting in this same language.

From 1989 to 2011, both broadcasters peacefully coexisted while some new TV channels in Catalan were being incorporated by Catalan TV. Some of them were addressed to the youngest population and, during all those years, thousands of valencian children have been able to watch cartoons in their own mother tongue, thanks to the TV signal received by the repeaters owned by Acció Cultural.

In 2007, a new Mass Media law was approved by the conservative majority of the Valencian Parliament. Outside the Government, this law has been interpreted as a law specifically designed to interfere with the freedom to receive Catalan-spaeking TV channels. In fact, its constitutionality has been judicially challenged by the Spanish Prime Minister Office.

With this new instrument, disciplinary proceedings have been initiated against Acció Cultural by the Regional Government. Although the frequency-band used by Acció Cultural belongs to Spain and not to the Regions, the Spanish government has been very passive, claiming all the time that this conflict should be solved by means of an agreement between Catalan and Valencian autonomous communities. But, on the valencian side, there is no will to look for a solution and so they never came to an agreement. Instead, heavy penalties of 800,000€ have been charged to a non-profit association. We have been treated as if we were a large private broadcaster, which is not the case: we are just a cultural association and we took no benefit from TV broadcasting. Thus, Acció Cultural has been forced to close the repeaters and Catalan TV cannot be watched anymore in the Valencian Country.

Unfortunately, it has to be said that the Popular Party ruling the Valencian Government is hugely affected by corruption. The charges for bribery against the President led the New York Times to signal him -Mr. Francisco Camps- as an example of political corruption in Europe. It is curious–if not completely anomalous- that in the Public Valencia TV, the fact that President Camps has been taken to court as a defendant in a case as serious as bribery, has not yet been considered worthy of any mention. For our public TV, President Camps is currently not accused in any alleged crime.

It is in this context that the severe measures against Catalan TV reception have been enforced. The Regional government decided to put a stop into Catalan TV broadcasting in the Valencia Region by means of the yet mentioned financial penalties against a cultural association.
Someone may have thought that it was probably intended to divert public attention from the seriousness of the allegations faced by the regional government, but –in any case- it has left milions of people without access to TV channels spoken in their own mother and official language.

Recently, Acció Cultural has promoted the legislative initiative called "Television Without Borders” (Television Sans Frontières). This initiative has got a wide institutional as well as popular support. More than six hundred and five thousand valid signatures have been provided to the Spanish Parliament which –nevertheless- has not given a lot of facilities in order to get it discussed and eventually approved. This legislative initiative is completely inside the scope of the European Charter for Regional or Minority Languages and aims to ensure the freedom of reception of every broadcastings made in one of the protected languages.

It would allow a more balanced situation for the speakers of those languages who –nowadays- have an extraordinarily reduced access to mass media in their own language, Catalan.

Regretfully, neither the Regional government of Valencia nor the Spanish one seem to be truly interested in ensuring linguistic rights. And this is the reason why we would like to ask the European Community to intervene. The European Community should take the necessary measures in order to solve a very unfair and anomalous situation. Milions of Catalan-speakers are not allowed to access mass media in their mother tongue that –paradoxically- is a right official language in the territory they are living. We do consider that it is a shame that such an arbitrarity is still found in the Europe of the Twenty-First Century.

Thank you very much for your attention, Ladies and Gentlemen. I’m open to your questions and comments.

Ens veiem a la plaça

"crida, crida, crida
si et rebel·les,
no tindran altra eixida."
Aspencat

Darrerament hem canviat els llibres per llargues estades a l'àgora, la plaça pública de les ciutats-estat on es debatien les qüestions polítiques i on es consagrava el futur dels ciutadans i ciutadanes als santuaris que l'envoltaven. Hem retornat a l'època clàssica de la polis, quan l'espai obert a totes les veus mesurava la temperatura social a despit de les invasions bàrbares.

Dijous 9 de juny, a les 19 hores, ens veiem a la plaça de la Mare de Déu de València. Ara, llegim i signem el manifest d'Escola Valenciana.

Contra la línia única

Escola Valenciana convoca concentracions el 9 de juny contra la línia única.
El Consell vol eliminar la línia en valencià de l'ensenyament. Es farien classes en valencià, espanyol i en una altra llengua a parts iguals. Començaria a aplicar-se al curs 2012-2013.


vilaweb
levante
avui

Una multa contra tots: en solidaritat amb Acció Cultural

Més que no una qüestió solidària, és de justícia.

No sé si a la Capadòcia, a Montblanc o a tot arreu, però hi havia un poble sotmès a la golafreria d'un monstre ferotge d'alè pudent amb el qual enverinava l'aire. Aquella bèstia insaciable s'engolia cada dia un dels veïns o veïnes fins que un cavaller amb nom de sant, i per revelació divina, malferí la bèstia i ja no se'n tornà a parlar.

A hores d'ara la fera ha tornat, morta de gana, i amb una voracitat excessiva ens demana què menjar. El cavaller defensor del poble també ha retornat per combatre el monstre. I ho ha fet com sempre, amb totes les seues forces. És de justícia que el poble contribuesca a tallar el coll i la corbata d'aquest cruel i pervers animal irracional que ens intoxica l'aire. És de justícia resistir.

Arran dels darrers fets, Acció Cultural ens demana ajuda. Si pitgeu ací, hi trobareu les diferents maneres de contribuir econòmicament a la continuïtat d'ACPV, greument amenaçada per les multes.



El passat 17 de febrer, Acció Cultural del País Valencià (ACPV) es va veure obligada a cessar les emissions de TV3 al País Valencià, després de 26 anys. Durant aquest temps, TV3 havia esdevingut una oferta televisiva normalitzada al País Valencià, on s’ha distingit per la seua qualitat i pel fet de ser una de les poques ofertes audiovisuals en català.

Malgrat això, el president Francisco Camps va decidir, ara fa quatre anys, obrir una sèrie d’expedients administratius contra l’entitat responsable d’aquestes emissions, Acció Cultural, cosa que s’ha traduït en una llarga persecució política i econòmica. El passat mes d’octubre, l’entitat ja va haver de pagar 126.943,90 euros per satisfer una primera multa, i ara s’enfronta a dues multes més que sumen vora 800.000 euros (dels quals ja n’ha pagat 130.000), una quantitat absolutament desproporcionada per a una associació cultural sense ànim de lucre la continuïtat de la qual pot posar en perill.

Durant aquests quatre anys, Acció Cultural ha fet patent l’amplíssim suport a TV3 al País Valencià, fins a arribar a l’èxit de la manifestació del passat 16 d’abril a València. En aquest sentit, cal també recordar les 651.650 signatures recollides per la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) “Televisió sense Fronteres” per legalitzar la recepció de totes les televisions en català en el conjunt del domini lingüístic, i que ara podria entrar a tràmit parlamentari al Congrés espanyol.

Tant el projecte de llei impulsat per la ILP com el recurs que Acció Cultural ha presentat davant el Tribunal Suprem poden acabar donant la raó a l’entitat en aquest conflicte artificial; però, de moment, Acció Cultural ha de pagar les multes que encara té pendents si no vol patir l’embargament dels seus comptes corrents i béns mobles i immobles. Davant aquesta greu situació, el nostre deure és col•laborar a fer front col•lectivament a una multa que en realitat és contra tots els que creiem en la pluralitat informativa i la llibertat d’expressió. Per això, avui, diferents mitjans publiquem aquesta crida pública perquè feu una donació solidària a Acció Cultural (www.acpv.cat): així com junts vam aconseguir les 651.650 signatures per a la ILP, junts hem de reunir els diners necessaris per garantir la continuïtat d’Acció Cultural.

Les veus de Canigó

Enguany es compleixen cent vint-i-cinc anys de la publicació de Canigó, poema èpic de la Renaixença catalana. Per celebrar aquest aniversari la Fundació Jacint Verdaguer ha organitzat una lectura polifònica del poema que es podrà seguir cada dia a través d’Internet. Dijous passat va començar aquesta proposta d’ascensió a la muntanya mítica, la qual no acabarà fins a finals del mes de maig. Durant cent vint-i cinc dies, posaran veu al poema cent vint-i-cinc veus, conegudes i anònimes. D’entre les primeres destaquem alguns nom com Gerard Quintana, Albert Om, Perejaume, Cinta Massip, Maria del Mar Bonet, Francecs Parcerisas, Toti soler, Joan Lluís-Lluís, Carles Duarte, Teresa Rebull, Josep- Maria Terricabres, Enric Casasses, etc.

Una muntanya, un poema, una pàtria, un futur.

11

11 de l'1 de l'11

Avui tampoc no me n'he pogut estar d'escriure aquesta data, per una altra banda, com totes, singular.

Tirantiana

La mà que va arrencar de soca-rel per on anava cosit el full al volum enquadernat no coneixia la transcendència d’aquell fet. Ací i ara, en les circumstàncies actuals, nosaltres no sabem quin fou el motiu de l’arrabassada, ni tampoc si en va ser l’únic, de fulls esporgats. D’aquella heretgia, aquest miracle.

Ni el manuscrit de Tirant lo Blanc que Joanot Martorell va vendre el 1464 a Martí Joan de Galba, ni la còpia que aquest va encarregar el 1490 per a l’edició prínceps realitzada a València, han arribat als nostres dies. En canvi, un full manuscrit, amb lletra gòtica del segle XV, d’una segona còpia atribuïda a Martorell, ens arriba gràcies a aquella mà que va decidir, ves a saber per què, arrencar-lo i fer un plec. Es va reutilitzar, plegat per la meitat, com a carpeta per a guardar els documents d’un procés judicial, relacionat amb la família Lloris, concretament “del hereu e usufructuari de mossèn Johan de Loriz, cavaller, contra lo noble don Pero Maça de Liçana”, inciat l’11 d’octubre de 1454.

El full manuscrit, que és una part dels capítols 407 i 408 del Tirant, el teniu digitalitzat i transcrit. Encara esteu a temps però, de poder anar més enllà de la virtualitat perquè és una de les joies literàries de l'exposició commemorativa de l'Any Joanot Martorell que, sota l'epígraf Joanot Martorell i els literats valencians del segle XV, organitza la Biblioteca Valenciana i la Direcció General del Llibre, Arxius i Biblioteques a Sant Miquel dels Reis fins el dia 19 de gener.

A més a més, si visiteu l'exposició tirantiana, hi podreu contemplar els tres exemplars de l'incunable de 1490 que es conserven actualment a la Universitat de València, a la British Library de Londres i a la Hispanic Society de Nova York, entre d'altres perletes.

Cartell de l'exposició de Manuel Boix

1

1 de l'1 de l'11.

No m'he pogut estar d'escriure aquesta data.

Joan Salvat-Papasseit

Al Claustre de l'Arts Santa Mónica de Barcelona podem visitar, a partir d'avui i fins el dia 3 d'abril, la primera exposició dedicada al poeta-obrer-avantguardista-català de tots els oficis, Joan Salvat-Papasseit. Es tracta d'un recorregut cronològic que reconstrueix la biografia del poeta a través de la seua aportació al caràcter ideològic de la primera avantguarda —literària i plàstica— a Catalunya.

Tres espais bàsics cohesionen l'exposició a partir de la metàfora de les arquitectures simbòliques que representen l’evolució del poeta: L’ATENEU, lloc de formació i de col·lectivitat política que representa el temps del despertar de la consciència social i de la primera literatura periodística de Salvat; LA GALERIA, un àmbit de relació amb el món de l’art i els artistes a través de les Galeries Laietanes on treballa Salvat, espai de recepció de l’avantguarda europea; EL SANATORI, darrera arquitectura del poeta relacionada amb el temps de convalescència i reclusió física i estètica.

Al voltant d'aquesta mostra hi ha programades diverses activitats que ens apropen a alguns dels llocs importants en la vida de Papasseit, com és el cas les visites literàries que recorren els espais salvatians per la Barceloneta. O la recuperació de la memòria de les Galeries Laietanes, entitat cultural fonamental al primer terç del segle XX, on s'ha instal·lat una estora commemorativa a l'edifici actual de la Gran via 613. Acaben d'arrodonir el perfil del poeta, xerrades, reconstruccions d'experiències educatives en directe i a través de suports audiovisuals, publicacions de catàlegs, guies per a docents, quaderns per a alumnes adaptats a diferents franges d'edats, visites comentades...

Com sé que es besa
la besaré

Cartell de l'exposició: http://www.artssantamonica.cat/

Un altre pla

Acte: Pla de Foment de la Lectura 2008-2011 de Catalunya. Institució de les Lletres Catalanes. Conversa amb Sebastià Alzamora,coordinador.

Dia: divendres 10 de desembre a les 17:00 h.

Lloc: Sala de Juntes (1a planta). Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació. Avinguda Blasco Ibañez 32, València 46010

Organitza: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana.
Associació d'Editors del País València http://www.aepv.net/

Col·labora: Màster Oficial en Assessorament Lingüístic i Cultura Literària (IIFV) http://www.uv.es/malcl/

Coordina: Gemma Lluch Crespo i Manel J.M. Romero.

Per tal de preveure el nombre d'assistents, us preguem que confirmeu la vostra assistència en l'adreça electrònica comunicacio@aepv.net

Nadal: llibres, un regal

Si teníeu ganes de conéixer la guanyadora del Premi Nacional d'Il·lustració 2010, Ana Juan, ara ho podeu fer. Dissabte 8 de gener a les 18.00h podreu compartir amb ella, en una trobada virtual, tota l'estima pels llibres i les il·lustracions al Saló del Llibre Infantil i Juvenil de Madrid al Centre Cultural Galileo

La mostra, organitzada pel Consell General del Llibre (secció de la OEPLI) conjuntament amb el Ministeri de Cultura i la Comunitat de Madrid, obrirà les portes de la 34ena. edició l'1 de desembre i no les tancarà fins el dia 15 de gener. Si volíeu passar aquest nadal allunyats de l'avorriment, entre contacontes, trobades amb autors, tallers, col·loquis i, sobretot, llibres i més llibres no oblideu aquesta cita. Jo si puc, no me la perdré.

Ací podeu descarregar-vos el programa complet.

Imatge extreta de http://blog.anayainfantilyjuvenil.es/