aPARAULA’m, un homenatge al lèxic català

aPARAULA’m és una iniciativa que neix per celebrar l’Any de la paraula viva  i commemorar el centenari de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans.

Participar en aquest homenatge conjunt a les paraules de la nostra llengua és ben senzill. Hi ha temps fins al 9 de maig per pensar en una paraula -escollint la que més ens agrade- i apadrinar-la. Només cal omplir un formulari abans del dia 9 d’aquest mes, on hi conste el mot i el perquè de la nostra tria. El dia 9 els participants d’aPARAULA’m hauran de compartir el seu mot a través de les xarxes socials: Facebook, Twitter, els seus blogs, per tal de difondre la paraula que ells han escollit.

Amb tots els mots triats es crearà un mosaic i es compartiran totes les paraules participants. Animeu-vos-hi! La festa del lèxic us està esperant.

Itineraris per Barcelona

El centre de la ciutat de Barcelona, juntament amb alguns dels seus barris, la muntanya i el mar, són els escenaris d'aquests itineraris, on la literatura clàssica i moderna ens ensenya les altres cares d'espais quotidians i, tanmateix, molts cops oblidats. Passejar guiats pels llibres ens permetrà retrobar-los.


INFORMACIÓ PER A TOTES LES RUTES


1. RUTA POÈTICA JOAN SALVAT-PAPASSEIT, EL POETA DEL POBLE

«I les dones del barri matineres qui travessen de pressa en direcció al mercat amb sengles cistells grocs, i retornen que sobreïxen les cols, i a vegades la carn, i d'un altre cireres vermelles.»

2. RUTA LA CIUDAD DE LOS PRODIGIOS D'EDUARDO MENDOZA

«El viajero que acude por primera vez a Barcelona advierte pronto dónde acaba la ciudad antigua y empieza la nueva. De ser sinuosas las calles se vuelven rectas y más anchas; las aceras, más holgadas; unos plátanos talludos las sombrean gratamente; las edificaciones son de más porte; no falta quien se aturde, creyendo haber sido transportado a otra ciudad mágicamente.»

3. RUTA ÚLTIMAS TARDES CON TERESA DE JUAN MARSÉ

«Abajo, al fondo, la ciudad se estira hacia las inmensidades cerúleas del Mediterráneo entre brumas y rumores sordos de industrial fatiga, asoman las botellas grises de la Sagrada Familia, las torres del Hospital de San Pablo y, más lejos, las negras agujas de la Catedral, el casco antiguo: un coágulo de sombras.»

4. RUTA PER A FAMÍLIES COLLSEROLA, LA MUNTANYA DELS POETES

«Ai, boscos de Vallvidrera!

quines sentors m'heu donat!

Tenia el mar al darrera

i al davant el Montserrat,

i als peus els llocs del poeta

que ja és a l'eternitat.»

5. RUTA SENYORIA DE JAUME CABRÉ

«Mai, ni de lluny, l'Andreu no s'hauria pensat que podria arribar a ser el protagonista d'una d'aquelles macabres processons que s'iniciaven a la plaça del Blat i, Bòria avall, arribaven al pla del Born on erigien les forques.»

6. RUTA HOMENATGE A CATALUNYA DE GEORGE ORWELL

«El rugit i la flamarada de les bombes; la llum freda, clara, dels matins a Barcelona. El ressò de les botes ferrades en el pati de la caserna, aquell mes de desembre, quan la gent encara creia en la revolució.»

7. RUTA POBLENOU: PATRIMONI INDUSTRIAL I LITERARI

«I teníem fàbriques. Moltes fàbriques. Fàbriques que engegaven quan encara feia nit i plegaven Déu sap quan, fins que van arribar els del sindicat i van posar els rellotges a l'hora.» (X. Benguerel)

Si tanque els ulls

Unes altres falles són possibles, lliures de blavor i de caspa. Les Falles Populars i Combatives és una proposta de festa autogestionada fruit del treball conjunt de diversos col·lectius de la ciutat de València, que al llarg dels anys ha anat consolidant-se com una alternativa a les falles oficials.

19 causes

“Mascletà reivindicativa. València en flames”

Acció per a les mascletades, de l'1 al 19 de març. Cada dia es lluitarà col·lectivament per una única i diferent “causa”, que es farà visible per mitjà de petites pancartes, folis, banderoles, etc. amb eslògans relacionats amb aquesta causa. El fet de no utilitzar grans pancartes evita que puguem tenir problemes amb la policia. Les reivindicacions s'alçaran i es faran visibles, acompanyades d'una xiulada general i de “targetes roges”, 5 minuts exactes abans de la mascletà , que és quan més gent hi ha a la plaça i quan els mitjans de comunicació (especialment Canal 9) connecten en directe, i es baixaran en el moment que comença la mascletà. Es tracta d'una acció puntual, contundent i concreta . Per això, i per tal de conscienciar al major nombre de persones possible, la reivindicació no ha d'estar renyida amb la festa ni ha d'obstaculitzar el desenvolupament de la mascletà. L'objectiu és visibilitzar mediàticament i socialment la nostra lluita i les nostres reivindicacions, per tal de sumar a quanta més gent millor.

Dates i causes:

1 de març:
Contra la repressió policial i per la defensa de les llibertats i els drets fonamental.

2 de març:
Per uns serveis socials públics i de qualitat . Solidaritat Parc Alkosa.

3 de març:
Per una educació pública i de qualitat.

4 de març:
Per una sanitat pública i de qualitat.

5 de març:
Per la memòria històrica i la justícia amb les víctimes del franquisme.

6 de març:
Per la no privatització de la justícia (defensa del torn d'ofici).

7 de març:
Per la no criminalització dels immigrants i per la defensa dels Drets Humans. Pel tancament dels Centres d'Internament d'Immigrants.

8 de març:
Per la igualtat de gènere i contra la violència masclista.

9 de març:
Contra la manipulació informativa (dia dedicat especialment a Canal 9).

10 de març:
Contra la corrupció.
11 de març:
Pels drets dels i les treballadores. Contra la reforma laboral.

12 de març:
Contra els privilegis de la Banca i dels rics. Contra els paradisos fiscals.

13 de març:
Per la solidaritat internacional i la cooperació entre els pobles. Suport a la lluita dels pobles grec, egipci, etc.

14 de març:
Contra la dictadura dels mercats i de la Troika (FMI, UE i BM).

15 de març:
Pel dret a la vivenda. Per la dació en pagament.

16 de març:
Contra les polítiques del "despilfarro" i grans "events"

17 de març:
No a les retallades en drets socials.

18 de març:
Per la democràcia i la sobirania popular (per una assemblea constituent).

19 de març:
Totes les causes.

En diferit

Tot i que avui la Rita no ha pogut presenciar la "mascletà" des del balcó mediàtic de l'ajuntament, ho podrà fer en diferit des del sofà de sa casa. Per primera vegada, des que exerceix com a batllesa, no ha estat botant d'alegria mentre el senyor pirotècnic feia el seu treball. Potser és la primera vegada també que ha de cercar una estratègia diferent cada dia per no haver d'enfrontar-se amb la insurrecció de la plaça.



El cas és que la policia li servirà una còpia on podrà escorcollar els detalls de l'espectacle. Del pirotècnic també.

Pot començar la mascletà

intifalla 2012 from valència ciutatvella on Vimeo.

Valencian Country

“I am a catalan” declarava l’emocionat Pau Casals a la seu de l'ONU a Nova York el dia de l'estrena mundial de l'Himne de les Nacions Unides, composat per ell mateix, amb lletra del poeta nordamericà d'origen anglès W. H. Auden. Aquell 24 d'octubre de 1971 va ser l'única vegada que va ser interpretada l'obra, ja que a partir de llavors va ser proscrita i censurada per interessos polítics de l'Espanya franquista.

Quaranta anys més tard continuem declarant-nos catalans davant els parlaments del món. La situació no ha canviat gens ni mica, només aparentment. Continuem amb la necessitat de manifestar al món qui som i de demanar ajuda internacional per resoldre els problemes de ca nostra. Les coses no rutllen...

Dijous 9 de juny, davant l'Intergrup de Minories Tradicionals, Comunitats Nacionals i Llengües a Estrasburg, es va fer la següent intervenció en representació d’ACPV.

Ladies and Gentlemen,

I am here to explain the situation of the Catalan-speaking media in my country. The Valencian Country is 200 km South of Barcelona and 200 East of Madrid. It is about 400 km long and has about 6 milion inhabitants. The Capital is Valencia, a city in which about one milion people live.

The Catalan-speaking territory extends by almost 800 km and comprises a population of about 13 milion. It is divided into seven territories in Andorra, Spain, France and Italy.

Demographicaly, Catalan is the seventh European Union language. With more speakers than Finnish or Danish, it is comparable to Swedish, Greek and Portuguese in Europe. It could be said that rather than a minority language it is a minorised language.

Catalan Language, also known as Valencian Language, is fully official and legally considered as the own Language of Valencian people. More than 30 rulings from the Spanish Supreme Court support the fact that Valencian as well as Catalan are valid names for the language we speak, which is one of the languages protected under the European Charter for Regional or Minority Languages, ratified by Spain in 2001.

The Spanish Constitution imposes the obligation to respect and protect linguistic pluralism. Although, and in spite that almost one out of four Spanish citizens live in a Catalan-speaking region, Catalan is significantly underrepresented in the mass media, which -in all of the Catalan-speaking territories- are mostly in Spanish.

The situation is particularly serious in the Valencian Country. As an example, in Valencia city and its metropolitan area, there are 38 TV channels in Spanish and only 2.3 in Catalan. The 0.3-one is the public TV Channel Canal 9. Although it is legally defined as a Valencian-speaking television, it broadcasts more than seventy per cent in Spanish. This 70% includes all the movies and advertising. On the other side, the 30% is mostly composed by bilingual programs. In sports, for example, there is always a Catalan speaker conducting the transmission, accompanied by an expert who is –in every single case- a Spanish-speaker. It is exactly as though there were no Catalan-speaking experts available for any sports event.

Until February, 2011, TV repeaters owned by Acció Cultural permitted the reception of four more TV Channels in our mother tongue. Thus, we had 38 TV channels in Spanish; 6 in Catalan and 1 in Spanish and Catalan. It was not –by no means- a good balance but again it was quite better than the one we enjoy right now.

The whole situation of Catalan language in the Valencia Community is seriously compromised. Thousands of children are not allowed to receive education at school in their own mother language in spite of the fact that their families are actually demanding it. Moreover, right now the Regional Government is implementing new threats against this fundamental right and trying to to put a definitive stop into the possibility of getting an integral education in Catalan.
The political leaders of the ruling Spanish parties practically do not use Catalan in their official appearances. Movies cannot be viewed in our own language, neither in the theatres nor on TV channels and it is not uncommon to know about cases of citizens harassed by policemen or judges at court for having addressed them in their mother tongue.

As a consequence, Catalan is allowed only a very reduced space in social life.

I’m here representing Acció Cultural del País Valencià, a nonprofit association whose main goal is the protection, study and defense of the Valencian people’s language and culture. Since 1971 and with more than 7.000 members, we have promoted a lot of campaigns and initiatives aimed to rectify this unfair situation, mainly reached during the 40 years of Franco’s dictatorship and not significantly changed through the Spanish democracy period.

In 1985 we started to install TV repeaters, financed by the sale of aid-bonds, to carry out Catalan-speaking TV channels to the valencian population. TV3 was the only TV Channel broadcasted in our language at that moment. Canal 9, the public TV of our community, first appeared in 1989. Acció Cultural also wanted and supported it. Especially because, as established in its by-laws, Canal 9 was –theoretically- created with the aim to compensate for the lack of media in our language. Regretfully, as I said before, Canal 9 is nowadays a mostly Spanish-speaking TV which just adds to the other 38 channels broadcasting in this same language.

From 1989 to 2011, both broadcasters peacefully coexisted while some new TV channels in Catalan were being incorporated by Catalan TV. Some of them were addressed to the youngest population and, during all those years, thousands of valencian children have been able to watch cartoons in their own mother tongue, thanks to the TV signal received by the repeaters owned by Acció Cultural.

In 2007, a new Mass Media law was approved by the conservative majority of the Valencian Parliament. Outside the Government, this law has been interpreted as a law specifically designed to interfere with the freedom to receive Catalan-spaeking TV channels. In fact, its constitutionality has been judicially challenged by the Spanish Prime Minister Office.

With this new instrument, disciplinary proceedings have been initiated against Acció Cultural by the Regional Government. Although the frequency-band used by Acció Cultural belongs to Spain and not to the Regions, the Spanish government has been very passive, claiming all the time that this conflict should be solved by means of an agreement between Catalan and Valencian autonomous communities. But, on the valencian side, there is no will to look for a solution and so they never came to an agreement. Instead, heavy penalties of 800,000€ have been charged to a non-profit association. We have been treated as if we were a large private broadcaster, which is not the case: we are just a cultural association and we took no benefit from TV broadcasting. Thus, Acció Cultural has been forced to close the repeaters and Catalan TV cannot be watched anymore in the Valencian Country.

Unfortunately, it has to be said that the Popular Party ruling the Valencian Government is hugely affected by corruption. The charges for bribery against the President led the New York Times to signal him -Mr. Francisco Camps- as an example of political corruption in Europe. It is curious–if not completely anomalous- that in the Public Valencia TV, the fact that President Camps has been taken to court as a defendant in a case as serious as bribery, has not yet been considered worthy of any mention. For our public TV, President Camps is currently not accused in any alleged crime.

It is in this context that the severe measures against Catalan TV reception have been enforced. The Regional government decided to put a stop into Catalan TV broadcasting in the Valencia Region by means of the yet mentioned financial penalties against a cultural association.
Someone may have thought that it was probably intended to divert public attention from the seriousness of the allegations faced by the regional government, but –in any case- it has left milions of people without access to TV channels spoken in their own mother and official language.

Recently, Acció Cultural has promoted the legislative initiative called "Television Without Borders” (Television Sans Frontières). This initiative has got a wide institutional as well as popular support. More than six hundred and five thousand valid signatures have been provided to the Spanish Parliament which –nevertheless- has not given a lot of facilities in order to get it discussed and eventually approved. This legislative initiative is completely inside the scope of the European Charter for Regional or Minority Languages and aims to ensure the freedom of reception of every broadcastings made in one of the protected languages.

It would allow a more balanced situation for the speakers of those languages who –nowadays- have an extraordinarily reduced access to mass media in their own language, Catalan.

Regretfully, neither the Regional government of Valencia nor the Spanish one seem to be truly interested in ensuring linguistic rights. And this is the reason why we would like to ask the European Community to intervene. The European Community should take the necessary measures in order to solve a very unfair and anomalous situation. Milions of Catalan-speakers are not allowed to access mass media in their mother tongue that –paradoxically- is a right official language in the territory they are living. We do consider that it is a shame that such an arbitrarity is still found in the Europe of the Twenty-First Century.

Thank you very much for your attention, Ladies and Gentlemen. I’m open to your questions and comments.

Fem motxilles

EQUIPAMENT

• Motxilla (que carregue el pes sobre els malucs)
• Sac de dormir de la nostra alçada (de fibra sintètica o plomissol)
• Màrfega aïllant (enrotllable)
• Capelina impermeable (prou ampla per cobrir a nosaltres i a la motxilla)
• Cantimplora (plena)
• Llanterna amb piles de recanvi
• Plat, got, cullera, forquilla i ganivet (de plàstic o metall)
• Bosseta d’endreç amb pinta, raspall i dentrifici, sabó, tovallola, escuma i maquineta d’afaitar no elèctrica.
• Xicoteta farmaciola amb paracetamol, tiretes, etc
• Roba d’abric i roba de recanvi
• Pijama
• Mudes de roba interior (molt importants els mitjons)
• Botes, sabatilles i calçat de recanvi
• Guants, bufanda, barrets de llana
• DNI, autorització materna o paterna, fotocòpia de la tarja sanitària
• Esmorzar del primer dia
• Un petit bloc i un bolígraf o llapis
• Antologia de poemes d'Ausiàs March
• Tirant lo Blanc

PROGRAMACIÓ

Hem decidit de repetir l'experiència guanyadora del IV Premi d'Experiències de Foment de la Lectura «Ciutat d'Alzira» 2009, Ausiàs i Martorell a la motxilla. Desc-obrim els clàssics al batxilerat, que va dur a terme Cristina Marqués amb els seus vint-i-sis alumnes de primer curs de batxillerat. Ens sembla una manera romàntica i motivadora perquè l'alumnat s'interesse pels nostres clàssics. Allunyats de les aules, aïllats del seu context i submergits en un paisatge diferent, els joves trencaran prejudicis o redescobriran els nostres autors. En estrany lloc i en estranya contrada, com Jordi de Sant Jordi, però entre amics, mai no oblidaran aquesta trobada lúdica i literària.

Agrair el dibuix a la meua filla Mar Gutiérrez