Vídeo-currículum

La professora Núria Fusté Massana va quedar-se sense feina la setmana passada. Treballava a l'escola Laia, al barri de Sant Andreu de Barcelona, però el centre va decidir tancar la seva única línia d'educació secundària obligatòria, fet que va obligar a acomiadar els vuit professors d'ESO i deixar 73 alumnes buscant plaça per al curs vinent. Lluny de rendir-se, ha penjat un vídeo a YouTube on explica quines són les seves qualitats com a mestra, com veu el model educatiu i quins són els seus objectius a l'aula.

El resultat és un nou format de currículum on exemplifica de forma gràfica i clara la seva manera d'educar. En només quatre dies, el vídeo ha rebut més de 500 visites. Núria Fusté afirma que ja li han trucat "diverses escoles que estan interessades en el que faig".

Font: Ara.cat

aParaule clotxa

                         

Al Camp de Morvedre clotxa és sinònim d'aljub `cisterna, dipòsit ample i de poca profunditat tallat a la roca o fet d'obra, revestit per dintre de pedres i cobert de volta, que serveix per a arreplegar l'aigua de la pluja´.

Relacionat formalment amb el clot, la clòtxina, el plat amb forma de carmanyola de les terres ebrenques o la cloche francesa... aparaule aquest mot perquè a casa, fa temps, bevíem sempre aigua de la clotxa.

aPARAULA’m, un homenatge al lèxic català

aPARAULA’m és una iniciativa que neix per celebrar l’Any de la paraula viva  i commemorar el centenari de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans.

Participar en aquest homenatge conjunt a les paraules de la nostra llengua és ben senzill. Hi ha temps fins al 9 de maig per pensar en una paraula -escollint la que més ens agrade- i apadrinar-la. Només cal omplir un formulari abans del dia 9 d’aquest mes, on hi conste el mot i el perquè de la nostra tria. El dia 9 els participants d’aPARAULA’m hauran de compartir el seu mot a través de les xarxes socials: Facebook, Twitter, els seus blogs, per tal de difondre la paraula que ells han escollit.

Amb tots els mots triats es crearà un mosaic i es compartiran totes les paraules participants. Animeu-vos-hi! La festa del lèxic us està esperant.

14 d'abril

Quan va arribar a la plaça de Catalunya va veure que tothom es girava. La Rambla s’havia animat molt, se sentia una gran cridòria, i al fons, per damunt de la gent, es veien unes quantes banderes. Un noi que passava anava dient a tothom que al carrer de la Canuda hi havia guàrdies civils a cavall. Una onada de gent la va voltar i durant una estona no va veure res.

Mercè Rodoreda. Aloma. Edicions 62.

Un país de lletres

L'exposició 'Un país de lletres' recorda que el 1937, en plena guerra, el govern de la Generalitat republicana va fundar la Institució de les Lletres Catalanes, amb la voluntat de donar suport, defensar i potenciar els escriptors i la literatura en llengua catalana. Al 1939 es va dissoldre i no es va recuperar fins el 1987, coincidint amb la recuperació de les institucions democràtiques. Aquesta exposició commemora el 75 aniversari de la seua fundació i 25 aniversari de la seua recuperació, però també vol mirar cap al futur.

La mostra proposa unes estructures que simulen unes cases, una per a cada àmbit: l'autor, l'obra i el lector.


Es pot veure des de dimarts 20 de març i fins al 13 de maig al Palau Moja (C. Portaferrissa, 1. Barcelona).

Itineraris per Barcelona

El centre de la ciutat de Barcelona, juntament amb alguns dels seus barris, la muntanya i el mar, són els escenaris d'aquests itineraris, on la literatura clàssica i moderna ens ensenya les altres cares d'espais quotidians i, tanmateix, molts cops oblidats. Passejar guiats pels llibres ens permetrà retrobar-los.


INFORMACIÓ PER A TOTES LES RUTES


1. RUTA POÈTICA JOAN SALVAT-PAPASSEIT, EL POETA DEL POBLE

«I les dones del barri matineres qui travessen de pressa en direcció al mercat amb sengles cistells grocs, i retornen que sobreïxen les cols, i a vegades la carn, i d'un altre cireres vermelles.»

2. RUTA LA CIUDAD DE LOS PRODIGIOS D'EDUARDO MENDOZA

«El viajero que acude por primera vez a Barcelona advierte pronto dónde acaba la ciudad antigua y empieza la nueva. De ser sinuosas las calles se vuelven rectas y más anchas; las aceras, más holgadas; unos plátanos talludos las sombrean gratamente; las edificaciones son de más porte; no falta quien se aturde, creyendo haber sido transportado a otra ciudad mágicamente.»

3. RUTA ÚLTIMAS TARDES CON TERESA DE JUAN MARSÉ

«Abajo, al fondo, la ciudad se estira hacia las inmensidades cerúleas del Mediterráneo entre brumas y rumores sordos de industrial fatiga, asoman las botellas grises de la Sagrada Familia, las torres del Hospital de San Pablo y, más lejos, las negras agujas de la Catedral, el casco antiguo: un coágulo de sombras.»

4. RUTA PER A FAMÍLIES COLLSEROLA, LA MUNTANYA DELS POETES

«Ai, boscos de Vallvidrera!

quines sentors m'heu donat!

Tenia el mar al darrera

i al davant el Montserrat,

i als peus els llocs del poeta

que ja és a l'eternitat.»

5. RUTA SENYORIA DE JAUME CABRÉ

«Mai, ni de lluny, l'Andreu no s'hauria pensat que podria arribar a ser el protagonista d'una d'aquelles macabres processons que s'iniciaven a la plaça del Blat i, Bòria avall, arribaven al pla del Born on erigien les forques.»

6. RUTA HOMENATGE A CATALUNYA DE GEORGE ORWELL

«El rugit i la flamarada de les bombes; la llum freda, clara, dels matins a Barcelona. El ressò de les botes ferrades en el pati de la caserna, aquell mes de desembre, quan la gent encara creia en la revolució.»

7. RUTA POBLENOU: PATRIMONI INDUSTRIAL I LITERARI

«I teníem fàbriques. Moltes fàbriques. Fàbriques que engegaven quan encara feia nit i plegaven Déu sap quan, fins que van arribar els del sindicat i van posar els rellotges a l'hora.» (X. Benguerel)

Dia Mundial de la Poesia

El dia 21 de març va ser proclamat per la UNESCO Dia Mundial de la Poesia. Per festejar-lo el poeta gironí Narcís Comadira ha escrit el poema “Quatre Paraules”,que ha estat traduït del català a vint llengües.

Quatre paraules

Mig en somnis, un àngel
se m’apareix i em tempta:
escriu, fes un poema.
Vull treure-me’l de sobre,
vull dormir el son dels justos,
o el son dels pecadors,
m’és igual. Vull dormir.
Però ell insisteix.
Té, diu: quatre paraules:
món, país, llengua, amor.
I afegeix: gairebé
ja t’he fet el poema.
Jo li dic: si escric món,
bé hi hauré d’afegir
desastres, fam i guerres.
Si escric país, ja entro
al territori foll
de l’ésser i dels fantasmes.
I si escric llengua, veus?,
el dolor em trenca l’ànima.
No puc escriure més.
I em diu: tu escriu amor
pel món i pel país
i per aquesta llengua
que es mor i et trenca l’ànima:
veuràs que encara pots
fer aquest i mil poemes.

Narcís Comadira