Llibret

llibretfalles

Lectures ràpides

Qui havia dit que no tenia temps de llegir? O que el llibre se li queia de les mans pel seu pes? Ara, si el que compta és la immediatesa en la comunicació o la rapidesa als desplaçaments, tenim l’oportunitat de llegir a la velocitat justa d’un trajecte al metro o a l’autobús, sense haver d’assenyalar amb un punt de lectura la pàgina on deixem el nostre pensament per a més tard.

M’agrada la iniciativa Quick Reads (Lectures ràpides) nascuda al Regne Unit amb la finalitat de fomentar l’hàbit lector entre els adults, i jo afegiria que també pot anar destinat a aquells alumnes que encara no han descobert el plaer de llegir per por de no acabar el llibre o, simplement, d’encetar-lo. De fet, he llegit aquesta vesprada, en una horeta i escaig, un dels volums de la col·lecció, The Dare de John Boyne, en la traducció feta per la col·lecció labutxaca, L’aposta. M’ha semblat un llibre àgil i fàcil de llegir, just el que buscava per animar a la lectura el meus alumnes del Programa de Diversificació Curricular.

En aquesta col·lecció, on cada any publiquen deu títols diferents, els volums tenen una extensió màxima de cent pàgines i una dificultat mínima. Amb ella tenim assegurada la lectura d’aquells lectors més rebecs. Tot i que el verb llegir no admet imperatiu, hem de cercar totes les estratègies possibles perquè, si més no, es puga conjugar en totes les persones del present d’indicatiu.

La novel·leta, a excepció feta del desenllaç, m’ha agradat prou. I com no dir-ho? Molt més que El noi del pijama de ratlles, al qual no li tinc massa devoció. En canvi, aquesta història i la seua veu narrativa m’ha recordat uns altres títols dels quals conserve el millor dels records, El curiós incident del gos a mitjanit, La solitud dels nombres primers...


Imatge extreta de http://www.grup62.cat/

Plats a la carta

Ací, entre nosaltres, ningú no pot morir d'inanició lectora. A cada racó dels nostres pobles trobem, per menut que siga, un lloc on ens serveixen els plats cada dia, i de franc. A la carta pots triar aquell que et vinga de gust: narrativa, poesia, teatre, assaig, revistes i publicacions especialitzades, alguna rara avis o la darrerríssima novetat... Fins al punt de poder tastar-ne alguna pàgina i, després, decidir-nos finalment per aquell o per un altre plat. Si som bons gurmets, de gustos decidits, o si pel contrari ens cal l'assessorament d'un expert gastrònom, podem fer la tria pel nostre compte o bé deixar-nos seduir pel gust del cap de sala. Els millors sumillers ens aconsellaran sobre el perfum que fan els llibres.

Si a la carta de la biblioteca del nostre poble no trobem el plat recomanat o aquell que volem tastar, ens queda el recurs de demanar-lo a través de la Xarxa de Lectura Pública Valenciana. en poc de temps tindrem el llibre desitjat entre les nostres mans i el podrem padalejar amb deler.

Posem per cas que volem degustar la novel·la guanyadora del Premi de Novel·la Ciutat d'Alzira 2009, La casa de gel de l'autor Joan Pons i que, concretament aquest exemplar no es troba a la biblioteca del nostre poble, com és el cas... Al menú de la xarxa l'hem localitzat disponible a la BPM de Xilxes. Demà mateix podrem assaborir el nostre plat. Ara només ens cal dir: bon profit!

Temps de conquesta

Jo no sé si, com fa uns pocs dies es preguntava de manera irònica i retòrica l'escriptor i periodista mallorquí Pere Antoni Pons al dBalears, les trobades d'escriptors tenen cap utilitat. Si les taules redones endogàmiques al voltant de les quals es reuneixen els animalons literaris giren al voltant de temes avorrits o vanitosos, o si pel contrari cadascun dels components trenca un bocinet de la seua bombolla per deixar entrar-hi aire fresc.

El que sí sé de ben cert és que quan un escriptor visita un centre educatiu i estableix un pont entre ell i l'alumnat, de secundària o de primària, ja no hi haurà cap força humana o divina que el puga enderrocar. El temps de conquesta ha començat.

Quan el jovent llig un llibre, va deconstruint els personatges i va refent-los seus a la seua manera, es crea unes expectatives. El mateix procés, i de manera paral·lela, passa amb la idea que va fent-se de l'autor model. Ara bé, la recepció i coneixement amb posterioritat d'ambdues entitats, personatge i autor, són del tot diferents. Els alumnes no accepten, per exemple, que els seus herois prenguen cos en qualsevol actor, i encara menys si és un de moda, a excepció, això sí, de casos com en Harry Potter, on lectura i visionat de la pel·lícula ha estat quasi simultània. Com us deia abans, el segon cas, el de conèixer un autor després de llegir un llibre seu, té un resultat més que satisfactori entre l'alumnat ja que desperta un interés humà i fraternal. L'autor-model diví es corporifica.

Hi ha un treball previ a la visita de l'autor o autora, que comença una vegada acabada la lectura del llibre. A través de la informació que ens dóna la pròpia lectura, a la contracoberta, a les solapes i , després més enllà de l'aula, què diuen els crítics literaris o les publicacions especialitzades. Fem una reflexió sobre el contrast de totes les nostres idees prèvies amb aquelles que ens arriben des d'altres autors, fins i tot dels nostres companys. Ens centrem en aspectes que voldríem ampliar o especificar quan arribe el dia de la visita. I us puc assegurar que arribat el dia es produeix un diàleg, una conversa literària i humana, un encontre màgic que arrela de manera especial en l'alumnat. I supose que també en l'autor.

Hem volgut começar la construcció d'aquell pont, que fa possible la conquesta, amb la visita de l'escriptor de la Ribera, nascut a Algemesí, Enric Lluch. Un pont que ens retorna del segle XIII, uns dies abans de l'inici de la campanya per conquerir l'illa de Mallorca, i que ens arriba al saló d'actes del nostre centre pocs dies després d'haver-nos llegit el llibre Temps de conquesta. Aquesta obra, publicada per l'editorial Bromera l'any 2007, compta amb el Premi de novel·la històrica “Far de Cullera”, de l’Ajuntament de Cullera i a partir d'avui comptarà també amb uns quants lectors amb el cor conquerit per ella i pel seu autor.

Foto extreta de http://jaimei.blogspot.com/

Enric Solbes, in memoriam

Hi ha llibres que són de gran format no només per la grandària de les seus mides sinó també pel treball excel·lent que hi contenten. És el cas de la col·lecció "Grans Obres Bromera" que l'editorial valenciana ha anat publicant a poc a poc, mirant bé d'escollir, temes, autors i il·lustradors. La qualitat de la selecció que n'ha fet és inqüestionable.

Al número 20 d'aquesta col·lecció, Rondalles valencianes, l'escriptor suecà Josep Franco recollia nou rondalles i l'il·lustrador alcoià Enric Solbes en feia els dibuixos l'any 2008. Aquest volum, a més de contenir textos i dibuixos de gran mèrit i, d'haver guanyat el guardó de la Generaliat Valenciana al Llibre Valencià Millor Il·lustrat de la Comunitat Valenciana 2008-2009, creix en significació afectiva en ser una de les darreres obres on va treballar l'enyorat Enric Solbes.

Aquest artista dels pinzells va nàixer a Alcoi l'any 1960 i ben aviat es va dedicar al món de la pintura, encara que, com ell mateix va confessar en una entrevista al diari Levante, es va enamorar a primer cop d'ull de la tipografia i el disseny gràfic. La seua mort sobtada als quaranta-nou anys va suposar un trasbals molt gran al qual no ens hem pogut encara acostumar els lectors valencians, sobretot aquells que seguim de prop l'Editorial Bromera, de la qual ell era el responsable de la imatge gràfica: les nombroses cobertes, el logotip, el disseny de les revistes L'Illa i TXT, els calendaris anuals, les exposicions... Tot el món de l'editorial estava impregnat del seu estil peculiar i únic.


Aquell treball editorial no va ser la seua única ocupació, es va dedicar al mateix temps a confegir la imatge del gup Albena Teatre, al cartellisme, a pintar i exposar la seua obra pictòrica i cartellística. Precisament la seua darrera exposició, "Retrats de l'invisible" va recórrer pòstumament diferents pobles de les nostres comarques. Abans, al llarg de la seua vida, havia exposat a les galeries d'art de València, Madrid i Nova York, entre d'altres.

Si voleu enriquir-vos amb els seus dibuixos, pintures i obra gràfica, visiteu la seua pàgina.


Imatges extretes de

Un llibre que farà escola

Escola valenciana tanca les celebracions dels 25 anys de Trobades amb la publicació d’un llibre que farà escola. L’obra commemorativa ret homenatge a totes les persones i entitats que han fet possible la normalització lingüística, especialment al sistema educatiu. Els exemplars, d’edició limitada, ja es poden comprar a les llibreries des que divendres passat, vint-i-sis de novembre, van fer la presentació oficial a La Nau de la Universitat de València.
Al llibre han participat l'escriptor Víctor Labrado, l'historiador i escriptor Joan Francesc Mira, el dissenyador i fotògraf de totes les trobades Francesc Vera, el dissenyador i creador de la imatge corporativa d'Escola valenciana Xavier Mariscal.
Aquesta obra, més que un punt i final a les celebracions, pretén ser un punt i a part que impulse el treball fet fins ara envers el futur. Una clau perquè la nostra llengua, el català de tots, continue present a tots el àmbits d'ús, públics i privats.

Imatge extreta de: http://www.escolavalenciana.com/

Il·lustradors il·lustrats

El món de la il·lustració sempre m’ha atret, raó per la qual quan a la 4a edició del curs Fomentar de la lectura en la societat del coneixement, que promou la Fundació Bromera, Rosa M Mengual i Joan Carles Girbés ens han mostrat pàgines web i blocs sobre animació lectora i, sobretot, blocs d’il·lustradors, he tornat a sentir aquella felicitat infantil que m’envaïa quan llegia contes abans d’anar a dormir. El temps s’ha aturat.

Ara ens han proposat de fer una recerca del tresor. Heus ací les meues repostes al Mòdul 2.

1. El fabricant de muntanyes és el títol del llibre guanyador del premi Lazarillo d’Il·lustració atorgat en 2009 per l’Organització Espanyola del Llibre Infantil i Juvenil (OEPLI) http://www.oepli.org/.

o Qui és l’autor de les imatges? Jorge del Corral

o Té pàgina web o bloc personal? Anota l’adreça.

http://jdelco.blogspot.com/

o El llibre està publicat? Anota l’adreça de l’editorial on l’has trobat.

Aquest mes de novembre ha arribat a les llibreries Els fabricants de muntanyes, d'Alberto Pérez i Jorge del Corral, àlbum guardonat amb el Premi Lazarillo 2009 atorgat per la OEPLI.

El llibre ha estat publicat per l’editorial Bromera en la varietat occidental, per Animallibres en la varietat oriental i per l'editorial Algar en castellà. Es pot adquirir en qualsevol de les tres versions per 17,50€. És una bona ocasió per poder tenir entre les nostres mans una petita joia i, a més a més, premiada.

http://www.bromera.com/index.php/fitxa-llibre-coleccions/items/els-fabricants-de-muntanyes.html

http://www.la2deviladrich.cat/public/files/BROMERA%20Fitxes%20Novembre..pdf

2. Entra en la pàgina web del Ministeri de Cultura http://www.mcu.es/index.html, i investiga entre les seccions per poder contestar les següents preguntes:

o Qui és la guanyadora del Premi Nacional d’Il·lustració 2010? Anota el seu nom.

Ana Juan

o T’havies assabentat de la notícia? En cas afirmatiu anota el mitjà de comunicació.

Sí, havia llegit la notícia a El País

o Coneixies cap llibre de la guanyadora? En cas afirmatiu anota el títol.

Conec les seues col·laboracions a la revista Madriz als anys vuitanta i conec els seus treballs d’estil japonés publicats a El País; de fet he portat algun retall dels seus dibuixos entre els meus papers durant prou de temps.

o Qui va guanyar el Premi Nacional de Literatura Infantil i Juvenil en 2008? Anota el seu nom.

Agustín Fernàndez Paz

0 Coneixies cap llibre de l’autor guanyador? En cas afirmatiu anota el títol.

Només ens queda l'amor, Cartes d'hivern, Nit d'ombres voraces, Aire negre i Les flors radioactives (aquesta darrera de literatura infantil, la resta de literatura juvenil).

o Per quin llibre li concediren el premi? Anota el títol.

O único que queda é o amor (Només ens queda l'amor)

3. Entra en la pàgina web del Servicio de Orientación a la Lectura http://www.sol-e.com/, i anota la ruta que has seguit per a localitzar la següent informació:

o Imatges de la il·lustradora Ana Juan.

http://www.sol-e.com/

http://www.sol-e.com/bancorecursos/index_br.php?verSeccion=museo.php

He pitjat sobre la lletra J a l’abecedari del Museu dels il·lustradors i, després, sobre el nom Ana Juan. Per últim he pitjat sobre la casella “il·lustracions”.

o La biografia i la bibliografia
A la mateixa pàgina podem trobar la biografia, la bibliografia i els premis.

o Té pàgina web o bloc personal? Anota l’adreça.
També hi ha un enllaç a la seua pàgina web personal: http://www.anajuan.net/

Imatge extreta de: http://leseg.wordpress.com/2010/09/28/ana-juan-premio-nacional-de-ilustracion-2010/