Qui havia dit que no tenia temps de llegir? O que el llibre se li queia de les mans pel seu pes? Ara, si el que compta és la immediatesa en la comunicació o la rapidesa als desplaçaments, tenim l’oportunitat de llegir a la velocitat justa d’un trajecte al metro o a l’autobús, sense haver d’assenyalar amb un punt de lectura la pàgina on deixem el nostre pensament per a més tard.
M’agrada la iniciativa Quick Reads (Lectures ràpides) nascuda al Regne Unit amb la finalitat de fomentar l’hàbit lector entre els adults, i jo afegiria que també pot anar destinat a aquells alumnes que encara no han descobert el plaer de llegir per por de no acabar el llibre o, simplement, d’encetar-lo. De fet, he llegit aquesta vesprada, en una horeta i escaig, un dels volums de la col·lecció, The Dare de John Boyne, en la traducció feta per la col·lecció labutxaca, L’aposta. M’ha semblat un llibre àgil i fàcil de llegir, just el que buscava per animar a la lectura el meus alumnes del Programa de Diversificació Curricular.
En aquesta col·lecció, on cada any publiquen deu títols diferents, els volums tenen una extensió màxima de cent pàgines i una dificultat mínima. Amb ella tenim assegurada la lectura d’aquells lectors més rebecs. Tot i que el verb llegir no admet imperatiu, hem de cercar totes les estratègies possibles perquè, si més no, es puga conjugar en totes les persones del present d’indicatiu.
La novel·leta, a excepció feta del desenllaç, m’ha agradat prou. I com no dir-ho? Molt més que El noi del pijama de ratlles, al qual no li tinc massa devoció. En canvi, aquesta història i la seua veu narrativa m’ha recordat uns altres títols dels quals conserve el millor dels records, El curiós incident del gos a mitjanit, La solitud dels nombres primers...
Imatge extreta de http://www.grup62.cat/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada