dilluns, 13 de desembre de 2021

MANUEL DE PEDROLO

 



LÍMITS

 

Han posat una altra estaca,

ferro, acer, alumini, llauna impura, no ho sé,

i ens han barrat la cantonada

que solíem travessar.

No era un costum, però; la llibertat no ho és.

Ara ens avesarem pels nous camins a les palpentes,

farem marrada sota els xiulets

que perllonguen la tanca,

ben reclosos i units,

pàrvuls o bèsties, ja ho diran

quan siguem adults, quan siguem humans

i hàgim abatut la cleda.

O potser no diran res ni caldrà,

les màquines parlen un llenguatge uniforme,

rondinen, mormolen, espeteguen,

desprenen gasos i rebenten rodes amoroses,

parpellegen fars, s’aturen i engeguen.

L’estacada ens atura, ni homes ni dones,

ni cares ni mans, i

avui hem trobat una altra fita

que orienta el ramat, peus i suor,

llana:

radicalment, la llibertat.”

 

                    Arreu on valguin les paraules, els homes, 1967.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada