dilluns, 13 de desembre de 2021

ANNA REBECA MEZQUITA I ALMER

 

RATXA

Un donyet qui amb l’oreig de la nit fa la via,

en passar prop de mi, que silent, em dolia

                                                       de l’amor,

[...]

Bé; l’amor no té mai hora, dia ni estona,

omplenant d’ell l’espai, quan s’adona se dona

i no sap on caurà la llavor que ell engega,

si a un cor rampallut o si a un cor que s’ofega.

 

Ben estrany sentiràs si és amor qui et posseeix,

però ja no sabràs si és la lluna qui neix

                                                o és lo sol,

puix, amor, clarament fa confoses,

el que’s fosc amb la llum, el plaer amb les noses.

 

-Ai!, amor sempre té les finestres descloses

i la taula parada i el jaient com les roses;

frescorós i flairant des del sol fa sortida

puix és llum i és claror i és el viure a la vida.

 

Fragment de “Ratxa”. premiada als Jocs Florals de València l’any 1953




 

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada