RATXA
Un donyet qui amb l’oreig de la nit fa la via,
en passar prop de mi, que silent, em dolia
de
l’amor,
[...]
Bé; l’amor no té mai hora, dia ni estona,
omplenant d’ell l’espai, quan s’adona se dona
i no sap on caurà la llavor que ell engega,
si a un cor rampallut o si a un cor que s’ofega.
Ben estrany sentiràs si és amor qui et posseeix,
però ja no sabràs si és la lluna qui neix
o és lo sol,
puix, amor, clarament fa confoses,
el que’s fosc amb la llum, el plaer amb les noses.
-Ai!, amor sempre té les finestres descloses
i la taula parada i el jaient com les roses;
frescorós i flairant des del sol fa sortida
puix és llum i és claror i és el viure a la vida.
Fragment de “Ratxa”.
premiada als Jocs Florals de València l’any 1953
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada