dilluns, 13 de desembre de 2021

CARMELINA SÁNCHEZ-CUTILLAS

 PER TANTA COSA MORTA!

Tinc por d’escriure, però...

no puc deixar d’escriure

per tanta cosa morta:

pel mite de la dona;

pel treball de la dona;

pel dolor de la dona;

per tanta cosa morta...


Hem pastat la farina,

presenciant el silenci

com queien alguns homes.

O tallàvem la rosa

que més tard posaríem

com emblema del tàlem.

I fèrtils com la terra,

hem repetit la saba

sense un crit de protesta,

però no és prou, encara,

per tanta cosa morta.

Per la nova consigna

que soterra en la boira

aquells petits reductes,

¡per tanta cosa morta,

no puc deixar d’escriure!

 

BILINGÜISME


Dos mons. Dues parles diferents.

La pàtria sotmesa i l’altra.

Aquest rotgle cordial. Aquell

cercle mesquí i subornable...

A qui he traït sense voler?



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada