PER TANTA COSA MORTA!
Tinc por d’escriure, però...
no puc deixar
d’escriure
per tanta cosa
morta:
pel mite de la
dona;
pel treball de
la dona;
pel dolor de la
dona;
per tanta cosa morta...
Hem pastat la
farina,
presenciant el
silenci
com queien
alguns homes.
O tallàvem la
rosa
que més tard
posaríem
com emblema del
tàlem.
I fèrtils com
la terra,
hem repetit la
saba
sense un crit
de protesta,
però no és prou,
encara,
per tanta cosa
morta.
Per la nova consigna
que soterra en
la boira
aquells petits
reductes,
¡per tanta cosa
morta,
no puc deixar d’escriure!
BILINGÜISME
Dos mons. Dues
parles diferents.
La pàtria
sotmesa i l’altra.
Aquest rotgle
cordial. Aquell
cercle mesquí i
subornable...
A qui he traït
sense voler?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada