La il·lustració

Més enllà del corrent intel•lectual que va tancar les portes d’una societat empolsinada i les va reobrir de bat a bat a la llum i a la raó, la il•lustració persisteix, des de la polisèmia, a il•luminar-nos el camí.

La llum d’un llibre ens pot enlluernar més o menys pel tema tractat, perquè l’estil de la mà que l’ha esbossat no ha cedit davant el dubte a l’hora d’escriure’l o, ho ha fet tant que, s’ha esmerçat a traçar les línies del seu discurs tamisat. Un llibre ens pot cridar del prestatge de la llibreria estant i, tot i no tenir nosaltres coneixement d'allò que conté ni saber de qui és fill, ens l’emportem a ca nostra sense dubtar-ho un instant. Ens hem deixat seduir per la llum que desprén la coberta, pels dibuixos que la van retallant, amb tot de colors, o amb mestissatge de tècniques diferents, o simplement amb una absència de color minimalista. Ens ha enxampat just en el moment que anàvem a agafar un altre, l’hem obert i, encara sense començar a llegir-lo, ja ens ha corprès. Les il•lustracions han fet que, sense saber qui l’ha escrit o de què parla, ja no podem passar sense ell.

A boqueta nit, quan tanque els ulls, se’m van dibuixant, entre els llençols, cadascuna de les il•lustracions i, com Alícia a Wonderland, vaig perdent-me en un camp de croquet mentre un gat de Chesire m’hi observa somrient.


Imatge extreta de: http://www.flickr.com/photos/81798809@N00/2774776504