dissabte, 4 de desembre de 2010

De perfums, encara

Em preguntava quina olor de paper i tinta recordarien no els nostres fills, els quals tot i haver encetat les lectures online han tingut i tenen encara a les lleixes aquells llibres que han llegit i que s'estimen, sinó els nostres néts. Em preocupava l'asèpsia de les prestatgeries buides de perfum a llibres, el minimalisme d'una cambra sense l'ombra d'una llibreria. Havia arribat a obsessionar-me la idea de no poder recordar, d'ací a poc de temps, si era de vainilla o no l'olor predominant d'una pàgina. M'havia esglaiat quan la meua filla m'havia comunicat el desig de comprar-se un ebook per lliurar-se plenament a la lectura digital. Ara però, després d'informar-me ja estic més tranquil·la perquè sé amb tota seguretat que l'olor dels llibres digitals està millor que mai. Ja puc asserenar-me i respirar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada