La noia de les galtes vermelles

He conegut la noia de les galtes vermelles i us he de dir que m’ha captivat. Amagada darrere el rouge i unes grans lunettes, Paula Bonet dibuixa humilment i discreta. Acabada d'eixir d'un film de la nouvelle vague o d'una cançó d'Anna Roig, ella té la frescura de la jove que viu el present i l'encant enigmàtic de l'artista amb lletres grans de futur. El seu estil d'aparença impulsiva, de traç ràpid, m'ha desvetllat de la letargia hivernal. Si hagués d'il·lustrar la meua vida no dubtaria a fer-li aquest encàrrec. La noia de les galtes vermelles m'ha corprès i des que he fet una capbussada als seus treballs no me'ls puc treure del cap. Quan una cosa m'agrada no ho puc dissimular, disculpeu-me.