N’estàs contenta? Em pregunte
cada dia en llevar-me del llit.
Estàs contenta d’ésser dona?
I en arribar la nit, pense
en tot açò, car m’ajuda
a pensar-ho la son dels altres.
I és aleshores quan se m’enfuig
la llibertat i fins i tot
l’orgull, com dos lladrets alegres.
Malgrat això, de matinada,
retornaran a mi en silenci
fidels al sexe que em donaren,
al ganxet i a tot el vell einam
que em defineix, que ens defineix.
Carmelina Sánchez-Cutillas
Conjugació en primera persona.
València, Impremta Successor de Vives Mora, 1969
"Conjugació en primera persona és una llarga, atrevida, sostinguda meditació. Jo l'evoque ara, en aquest migdia de Santa Ponça, d'una lluminositat excessiva, d'una lluminositat indecent per moments, i experimente la vehement necessitat de buidar-me de paraules 'com qui vomita -de matinada a un carreró amb llum de gas', com escriu la poetessa. Recorde o pense aquest llibre amb el prestigi instantani d'un núvol de pols en un cel massa clar: veig, amb la mar pel mig, com un núvol de pols, com un muntó de pols, el record d'aquest llibre, un profund llibre d'hores."
Vicent Andrés Estellés
"Les parets arrapades amb les ungles", del pròleg al mateix llibre
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada